La #bibliollista: Però, tu estàs bojaaaaaaa?

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Animeu-vos a continuar la #bibliollista deixant un comentari amb el vostre testimoni!

La #bibliollista: Nena, és aquí la biblioteca?

Fa unes setmanes, em van demanar (per un projecte de l’àmbit del Grau d’Informació i Documentació de la UB), un llistat de demandes reals que els bibliotecaris  rebem als taulells de la biblioteca.

 

#librarianspower

Bibliotecària, al taulell “mode atenció a l’usuari”

 

D’entrada, vaig anotar totes les demandes que em van fer aquella mateixa tarda al taulell i el resultat, en forma de llistat, em va sorprendre: tantes coses, tan diverses i sí, un “nena, és aquí la biblioteca?” 😂😂😂

N’he afegit unes quantes que recordava i algunes que m’han passat  (gràcies! 😉 ) i m’he adonat d’una cosa: les biblioteques són allò que els usuaris necessiten que siguin… Els bibliotecaris només podem establir certs límits perquè la cosa no surti de mare! 😱

He exclòs de la llista (que espero continuar) les tirades de canya (o tejus) i les que se surten massa de l’àmbit professional (pero haberlas, haylas!).

– Com puc renovar un préstec a l’eBiblio?
– Tens una guia de telèfons?
– Vull un llibre que parli de Cambodja però que no sigui una guia de viatges.
– ¿Sabes si el pastel de fresa lleva bizcocho? (Una usuària que agafava en préstec un llibre de cuina).
– Em pots deixar un ordinador portàtil?
– Em pots ajudar a fer un currículum?
– I need to print a boarding pass.
– Je veux acheter une guide de Barcelona.
– (per telèfon) Em canvio de pis i vull fer una donació de tots els meus llibres a la biblioteca. Com ho he de fer? Me’ls vindreu a buscar?
– Porto un llibre meu a la bossa, puc entrar?
– Puc carregar el telèfon a algun lloc?
– (per telèfon, els Mossos d’esquadra) Hem trobat una cartera sense documentació però hi ha un carnet de la biblioteca, ens podeu facilitar les dades de la persona?
– Seré a Lloret dues setmanes (he vingut amb l’Imserso) puc fer ús de la biblioteca?
– El gos ha mossegat el llibre que vaig agafar en préstec, què he de fer?
– Tens un carregador de mòbil per deixar-me?
– M’ajudes amb la declaració de la renda?
– Vull escoltar Motörhead a l’ordinador, m’ajudes?
– (usuari poc habitual)Em recomanes un llibre que m’agradi?
– El llibre que vull agafar en préstec pesa molt i m’agrada llegir-lo a la biblioteca, me’l podeu guardar aquí?
– (parella amb vestits de gal·la acompanyats de fotògraf) Podríem fer-nos unes fotos al pati?
– Nena, tu que deus saber català bé, em pots corregir aquest poema?

I a tu, què t’han demanat? Explica’ns-ho en un comentari per fer créixer la #bibliollista entre tots!

Properament a La #bibliollista: “Bon dia, vull fer una donació”

Publicat originàriament a lidiabartolome.com