Entrevista a Rosa M. Fusté, Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

rosa-maria-fuste-03-2016Rosa Maria Fusté, és la Directora de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que la gent usuària, la que trepitja periòdicament les biblioteques és molt conscient que aquesta visió respon més a un estereotip que a la realitat, tanmateix sempre hi haurà gent que es quedarà amb el tòpic.

Gràcies a la visibilitat que hem aconseguit amb les xarxes socials fem molt evident  la diversitat de la nostra feina. També l’energia, professionalitat i il·lusió que posem en la nostra feina s’acaben transmetent i la gent ens veu com un referent cultural a tenir en compte.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Ja de petita volia ser bibliotecària, no m’imagino exercint una altra professió.

Val a dir també que el poble on vaig néixer, Ulldecona, va ser dels primers en tenir una Biblioteca Popular i crec que la bona feina que van fer les bibliotecàries que hi van treballar es nota: és un poble amb molts bibliotecaris, que estem treballant arreu, i també en la bona percepció social que té la professió (jo mateixa encara recordo la meva mare ensenyant-me amb il·lusió i agraïment un llibre que la bibliotecària de la “seva biblioteca” li havia regalat en un concurs)

Ho canviaries per…

Crec que per res del món,  m’agrada la meva feina tot i que no s’hi destinin els recursos que caldria.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

“Vull una novel·la on surt una dona de Tortosa”… Després d’una mica de conversa per veure si podia aportar cap més detall resulta que volia Dónde nadie te encuentre, d’Alicia Giménez-Bartlett

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Doncs mira per allò de “roda el món i torna al born” m’agradaria tornar a la primera biblioteca on vaig treballar de bibliotecària: la Biblioteca Pública Arús. En tinc un gran record!

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Sóc força cuinetes –m’agrada l’alquímia de la cuina, jugar amb els productes i gaudir de la taula amb la família i amics-. Bé, m’agraden altres coses: llegir a la platja –quin plaer!- el bon cinema, passejar i viatjar.

Moltes gràcies, Rosa!

Repte de desembre: #nadalalabiblioteca

 

S’apropa desembre i tenim, com cada any el repte #nadalalabiblioteca. Etiqueteu totes les fotos relacionades amb el Nadal: decoració, aparadors, el personal felicitant les festes, les novetats més hivernals, activitats a la vora del foc… Cada setmana en destacarem una.

I pel que fa al repte de novembre, aqui us deixem les fotos destacades. Moltes gràcies a tothom per participar!

 

 

 

 

 

Entrevista a Iris González, de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé

irisgonzalez                          Iris González Alfonso (Sala infantil de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé )

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que aquesta visió tan estereotipada de la professió bibliotecària encara està molt estesa, però no tant com fa uns anys. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens han ajudat a fer veure que des de les biblioteques fem moltes més coses que demanar silenci i endreçar prestatges de llibres.

Els programes de formació tecnològica i les activitats culturals diverses (més enllà dels necessaris clubs de lectura) crec que han ajudat als usuaris a veure que les biblioteques anem més enllà. La manera com ens comuniquem amb ells també és vital.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Doncs va ser per casualitat. La meva intenció era matricular-me a Traducció i Interpretació perquè des de petita he tingut facilitat per aprendre idiomes, però mentre estudiava COU, la meva mare va llegir un article on es parlava de Biblioteconomia i Documentació com una de les carreres que més sortides professionals tenia.

Ho canviaries per…

Ho canviaria per cuinar i escriure. M’agrada moltíssim cuinar per als amics, planificar menús i plats…, tancar-me hores i hores a la cuina. Acostumo a cuinar sovint per als companys de la biblioteca. Muntar un restaurant potser no, però ser la cuinera d’algú sí que m’entusiasmaria. També gaudeixo molt escrivint relats i articles sobre biblioteconomia i literatura infantil.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una???  Això és molt difícil!!! A les biblioteques en passen de molt grosses. Com que m’obligueu a triar-ne, us explicaré que fa uns anys mentre endreçava la sala infantil vaig trobar una petita llibreta plena d’esbossos i dibuixos de la il·lustradora Rebeca Luciani. Vaig haver de treure forces de no sé on per no quedar-me-la, era un autèntic tresor.

La resta d’anècdotes les podeu xafardejar aquí: http://piesraros.blogspot.com.es/search/label/usuarios

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Tinc sort d’haver treballat a moltes biblioteques i a la majoria les vaig triar jo mateixa. Des de les pràctiques a la facultat que vaig fer-les a Cerdanyola amb la meva admiradíssima Glòria Gorchs. Si hagués de marxar del Carmel, m’agradaria treballar a la biblioteca de la Barceloneta o a la biblioteca Francesca Bonnemaison pel seu fons especialitzat en cuina i gastronomia.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

El meu problema és que no paro de fer coses. M’agradaria adoptar el hobby de no fer res, però de moment el que més m’agrada és ballar i patinar sobre gel. M’ajuda a desconnectar.

Moltes gràcies, Iris!

Repte mensual: #puntsdellibreqf

puntsdellibreqf

Proposem nou repte a Instagram per aquest mes de desembre. Es tracta de #puntsdellibreqf per a totes aquelles fotos relacionades amb punts de llibre: punts nous, vells, vintage, originals, dins o fora de llibres, autocreats, promocionals, tallers per a fer-los, concursos… tot un món per a un objecte quotidià de les biblioteques en el qual gairebé mai parem atenció, però segur que moltes vegades us han fet peticions de col·leccionistes, o teniu anècdotes que explicar sobre punts de llibre estranys trobats dins els llibres de la biblioteca (factures, paper de wàter, flors, ordres d’allunyament…)

Com sempre, cada setmana anirem destacant alguna de les fotos etiquetades amb aquest hashtag. De moment us adjuntem les fotos destacades del repte d’octubre: #pialabiblioteca

I tu com ho fas… Ruta literària Retrum de Francesc Miralles

retrum

Biblioteca de Can Llaurador de Teià

La Biblioteca de Can Llaurador de Teià ha elaborat una ruta literària a partir de les novel·les juvenils Retrum i Retrum 2 de l’escriptor Francesc Miralles. Els llibres tracten de les aventures d’en Christian, un adolescent que viu a Teià, quan coneix a un grup de joves gòtics que s’agermanen amb els morts al cementiris.

Us expliquem tot el procés de creació de la ruta i les activitats relacionades amb els llibres.

Lectura i identificació dels elements principals 

La lectura dels dos llibres, des d’una perspectiva de treball, ens va permetre identificar alguns components característics i únics de la narració.

L’anàlisi de les novel·les va esdevenir tot un descobriment i de seguida es va veure la necessitat de fer un buidatge exhaustiu dels elements principals dels llibres que ens proporcionen el contingut de la ruta: 

Indrets

Cementiris, monestirs, restaurants, bars, equipaments culturals i educatius són la base de la ruta.

Música

L’autor va formar part del grup musical Nikòsia. Aquest grup va crear la banda sonora dels dos llibres amb composicions pròpies com versions d’altres músics. També hem afegit la música que escolten els protagonistes que és un reflex de les preferències d’en Francesc Miralles.

Banda sonora Retrum i La discoteca de l’Alèxia 

Llibres

El protagonista és un gran lector i el llibre està ple de referències a les seves lectures i, en especial, a la literatura romàntica i gòtica. Recentment hem introduït una selecció de lectures d’en Christian al blog de la ruta. 

La indumentària

El fet que el protagonista sigui un adolescent ens porta a tenir en compte altres elements importants en aquesta etapa vital: la indumentària. La seva identificació ens va ajudar molt a perfilar les activitats posteriors.

Quan el protagonista ingressa a la societat “Retrum” existeix una estètica gòtica representada per la pal·lidesa del rostre i la vestimenta negra.

“(…)Vestien tots tres de negre i portaven una flor violeta a la solapa. Duien els llavis pintats del mateix color i la pal·lidesa extrema revelava que s’havien posat maquillatge blanc”

El tren

En Christian, el protagonista, és un jove que viu a Teià i fa vida al poble. Assisteix a les classes de l’Institut de Teià, freqüenta els diferents bars i sobretot el cementiri. Malgrat tot té la necessitat de sortir de Teià a causa de la manca d’oferta d’oci del poble. És aquí on trobem un altre element bàsic en el llibre que permet al protagonista arribar allà on vol: el tren. 

“A començament de maig, vaig aconseguir una feina a l’últim lloc del món on hauria esperat passar els caps de setmana: a La Palma de Teià. Treballava rere la barra els divendres a la nit, tot el dissabte i el diumenge matí.  Amb el que guanyava per hora i les propines arribaria ben just per comprar a l’agost l’abonament d’Interrail i pagar-me alguna nit d’alberg cada dos o tres dies. La resta era previst que dormíssim al tren i als cementiris.” 

La nit

L’Orde dels Pàl·lids, és a dir Retrum, té com a missió recórrer els cementiris a la recerca de morts que van tenir una vida excepcional. Des del pensament que ningú mor del tot, se’ls planteja una pregunta per tal que els morts la contestin. Qui vulgui saber la resposta ha de dormir una nit sencera sobre la seva tomba.

“- Has dormit mai en un cementiri? (…)

– Aquesta és la prova. Si vols ser un dels nostres, hauràs de passar una nit sencera allà dins. Tot sol.“

Després de llegir els llibres vam tenir l’absoluta certesa de saber que aquí hi havia una ruta literària amagada. El repte que se’ns plantejava era la manca de pressupost.

Això ens va obligar a estructurar la ruta per donar cabuda a tots els elements mencionats anteriorment per nodrir-la de contingut i fer-la atractiva de cara a trobar possibles patrocinadors o col·laboradors del projecte. 

Estructura de la ruta

Un cop fet el buidatge dels llocs, pobles i ciutats on transcorre l’acció vam veure que no ens podíem centrar únicament en els cementiris. Si volíem tenir el suport de l’Ajuntament de Teià en aquest projecte s’hauria de posar en primer pla el poble. La ruta literària hauria de ser vista com una ruta turística on s’aprofités la visita al cementiri de Teià per conèixer també altres llocs emblemàtics. Per sort el protagonista del llibre recorre restaurants, bars, l’institut i equipaments culturals del municipi.

Així doncs la ruta té cinc apartats:

  • Teià
  • Cementiris del Maresme
  • Cementiris de Barcelona
  • Sant Cugat del Vallès
  • Cementiris d’Europa

Productes de la ruta

L’Ajuntament de Teià es va fer càrrec de la despesa del tríptic que es va encarregar a la Laura Montero, dissenyadora local.

La senyalització de la ruta es va fer a través de codis QR situats als 8 punts de la ruta a Teià i que enllaçaven als fragments dels llibres. Vam escollir els codis QR per ser una tecnologia econòmica que ens va permetre connectar l’espai físic i el literari de manera còmoda i senzilla. Els codis QR fora de Teià es van enviar per correu electrònic a les entitats gestores (cementiris, biblioteques, etc. ) que els van col·locar als seus respectius equipaments.

La presència a Internet es va dur amb la col·laboració d’en Daniel Bolillo, alumne en pràctiques de l’Institut de Teià, dintre del Programa Fènix. Va elaborar:

Des de la biblioteca es va crear un blog de la ruta amb els fragments dels llibres i les informacions d’interès sobre la ruta.  

Compra de fons

La biblioteca va incloure el primer llibre dintre de la programació del club de lectura per a adults del mes d’abril del 2015. Va adquirir 20 exemplars de cada títol per crear un lot de club de lectura i deixar-lo en préstec a altres biblioteques.

També vam adquirir títols relacionats amb el llibre: romàntics anglesos, poetes maleïts, clàssics del vampirisme, etc. Per completar la ruta literària amb les lectures del protagonista. 

Patrocinadors i col·laboradors

Encara que aquest apartat sigui un dels últims és indiscutiblement el primer en importància. Un cop fet el buidatge dels llibres i donar una estructura a la ruta vam veure la necessitat de trobar patrocinadors per a les activitats que volíem dur a terme: xerrada amb en Francesc Miralles, concert del grup Nikosia davant del cementiri i el premi del concurs de fotografia.

Érem conscients que cada apartat de la ruta havia de tenir un patrocinador o col·laborador per equilibrar-la. També, que l’únic que teníem eren els llibres, la ruta i moltes idees al seu entorn. A l’hora d’escriure els correus als responsables de les empreses vam incorporar els fragments dels llibres on sortien els cementiris de Barcelona i l’Interrail.

El primer contacte va ser amb Cementiris de Barcelona. La Directora de Comunicació i Qualitat de Cementiris de Barcelona, Marta Aladren, va visitar el cementiri de Teià i es va comprometre a finançar les dues activitats que volíem fer a la biblioteca. També vam poder gaudir de la ruta nocturna del cementiri de Montjüic.

La regidoria de comunicació de l’Ajuntament de Teià es va fer càrrec del cost dels tríptics de la ruta, tant del disseny com de la impressió.

La brigada municipal va participar a través d’en Quico Casals amb la creació i muntatge d’un faristol a l’entrada del cementiri de Teià amb la primera frase del llibre.

“Teià és un poble dreçat en una muntanya davant del mar. Amb tot, com que està lleugerament enfonsat, el “gran blau” no es veu si no t’enfiles a un promontori, com ara el del cementiri”.

L’apartat de cementiris d’Europa ens va plantejar un gran repte. Com podem fer que els usuaris de la biblioteca facin com els protagonistes i recorrin Europa? Havia de ser en Interrail, evidentment. Vam aconseguir el contacte de Joan Franco Coll, responsable del Departament de Direcció i Màrqueting d’Interrail.

Interrail ens va patrocinar dos passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador del concurs de fotografia del cementiri de Teià.

L’empresa Stem Serveis va col·laborar cedint el material d’il·luminació del concert i  l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar  (AFA) va aportar una exposició i un taller de fotografia nocturna.

Amb aquestes dues col·laboracions de la comarca del Maresme es tanca el cercle de la ruta.

III Revetlla de Sant Jordi 2015

Les activitats de la ruta Retrum es van concentrar durant la revetlla ja que vam considerar que la nit, un element tan present a les novel·les, ens havia d’acompanyar.

A la Biblioteca de can Llaurador es va fer la xerrada de l’autor i el taller de maquillatge pàl·lid. Es va demanar als assistents que vinguessin vestits de negre, com els protagonistes dels llibres.

Posteriorment davant del cementiri de Teià es va dur a terme el concert de música de la banda sonora de Retrum i altres temes sinistres. Van acompanyar a l’autor l’escriptora, música i cantant, Hypatia Pétriz, Marc Amat, violinista, i Jordi Lligadas com a tècnic de so. Després del concert vam poder passejar pel cementiri i  contemplar-lo de nit. 

Cementiri, una mirada nocturna: exposició i sessió nocturna

També ens va acompanyar l’exposició fotogràfica “Cementiri, una mirada nocturna” a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA).

L’AFA no va dubtar en oferir-nos una sessió nocturna de fotografia de llarga exposició  al cementiri de Teià. La sessió teòrica es va dur a terme a la biblioteca i seguidament vam fer la pràctica al cementiri de Teià.  Les fotografies dels membres de l’AFA van passar a formar part de l’arxiu fotogràfic de la biblioteca.  

El concurs de fotografia del cementiri de Teià

El concurs neix amb la voluntat de crear un arxiu fotogràfic del cementiri, que es va detectar deficient en el moment de l’edició del tríptic, i també de captar el públic juvenil ja que estava dirigit a joves entre 18 i 29 anys. El premi hauria d’enllaçar Teià i Europa i, amb aquesta idea, vam aconseguir 2 passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador, gentilesa d’Interrail.

La biblioteca va treballar en les bases del concurs i en la selecció del jurat. El nostre objectiu era implicar-hi a persones de Teià vinculades a l’art i la fotografia. El jurat estava format per: Joan Casellas, artista d’art d’acció; Josep Duran, fotògraf professional; José Maria Alguersuari, fotoperiodista de La Vanguardia  i Pep Mas, fotògraf aficionat.

La fotografia premiada i les set finalistes les podeu veure al blog: http://rutaretrum.blogspot.com.es/search/label/Concurs%20de%20fotografia

Difusió 

La biblioteca es va posar en contacte amb les direccions de les biblioteques amb punt a la ruta, amb els responsables dels cementiris i amb els punts juvenils del Maresme.

En una segona fase la biblioteca va intuir la necessitat de donar a conèixer la ruta a d’altres biblioteques oferint els llibres per als seus clubs de lectura i un dossier amb les activitats que es van realitzar a la biblioteca. Aquest dossier inclou tota la informació de les activitats sobre la ruta. D’aquesta manera qualsevol biblioteca que vulgui programar aquests títols en el seu club de lectura tindrà, no només els llibres  i els tríptics de la ruta, sinó també tota l’oferta d’activitats amb preus, contactes, requeriments tècnics, etc. Per poder incloure-les com a complement a la lectura. 

Al 2016 hem aconseguit 

  • Presentar la ruta a les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Comunicació de la ruta i elaboració d’una comunicació.
  • Presentació del projecte a la 3a Jornada de Biblioteques de Badalona.
  • Francesc Miralles, autor De capçalera 2016.
  • Retrum és un llibre de lectura obligatòria a l’Institut de Teià per alumnes de 3r d’ESO a partir del curs 2015-2016.
  • Trobada amb de 3r d’ESO i en Francesc Miralles al cementiri de Teià.
  • Total de 137 participants. 

Propera activitat

El proper 29 d’octubre farem una visita guiada pels punts de la ruta Retrum de Teià amb en Francesc Miralles. Ens trobarem a les 19.30 davant  del Bar La Palma Jazz Cafè de Teià i visitarem l’Església de Sant Martí de Teià i el cementiri. La ruta conclourà al cementiri de Teià on el Casal de joves de Teià organitzarà una gimcana nocturna per a joves majors de 12 anys. Inscripcions a la gimcana a casaldejoves@teia.cat.

I al 2017 ens agradaria

  • Poder fer un club de lectura amb l’autor en un dels cementiri barcelonès que forma part de la ruta al 2017 en col·laboració amb Cementiris de Barcelona i Consorci de Biblioteques de Barcelona.
  • Crear un mapa de realitat augmentada de la ruta literària.

Enllaços 

Ivana Ares Seijo
Directora
aressi@diba.cat

Entrevista a Eva Ferré, de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

evaferre                                   Eva Ferré, és Bibliotecària de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Em dol dir-ho però crec que encara hi ha gent (fooorça gent…) que no coneix els nous rols de les biblioteques, sobretot les públiques. Moltes, o no han trepitjat mai una biblioteca o s’han quedat amb la idea de quan ells estudiaven hi havia moooolt silenci…

Doncs, simplement que entrin en una i s’hi estiguin una estoneta -veuran quina diferència!- o que es passegin per webs, blogs i demés xarxes socials de les nostres biblios!

Com has anat a parar a una biblioteca?

Doncs vaig pensar que em venia de gust estudiar Biblioteconomia i va ser dit i fet,  acabar la carrera i posar-me a treballar en un biblioteca.

Ho canviaries per…

Llegir molt i molt més.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Les biblioteques som les reines de les anècdotes,  en podríem explicar contínuament però en recordo una especialment…. Una noia asseguda al taulell dels ordinadors portàtils rep una trucada i es posa de sobte a plorar desesperadament de manera que se sent per tota la biblioteca, tothom se la mira. Jo em penso que se li ha mort algun familiar o li ha passat alguna cosa greu, quan de sobte s’aixeca i ve cap el taulell amb el carnet. Jo tota compungida li pregunto què li passa i si la puc ajudar i em respon: “se m’ha mort l’ordinador” i em demana, com si res, accés a internet amb els nostres serveis informàtics!

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Per canviar d’aires i fer tasques totalment diferents, m’agradaria treballar en una biblioteca universitària.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Procuro fer una vida relaxada, m’agrada llegir, escoltar música, voltar els caps de setmana i  fer una miqueta d’exercici: pilates, caminar, córrer… segons com, la biblioteca és molt sedentària!

Moltes gràcies, Eva!!

La #bibliollista: Però, tu estàs bojaaaaaaa?

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Animeu-vos a continuar la #bibliollista deixant un comentari amb el vostre testimoni!

Repte mensual: #PIalabiblioteca

 

pialabiblioteca

 

Encetem octubre amb un repte completament nou a Instagram. Us proposem #PIalabiblioteca per a fotos que estiguin relacionades d’alguna manera amb el Préstec Interbibliotecari, un dels serveis més atractius per als usuaris. Sí, sembla que no doni molt joc, però a les biblioteques tenim molta creativitat i segur que sortiran posts molt originals. Alguns exemples:

  • Bosses i paquets
  • Llibres que en formen part
  • Selfie amb el repartidor
  • Foto de la persona que se n’encarrega
  • Fotos d’usuaris rebent el seu llibre

D’altra banda, el mes de de setembre ha servit per a posar cara a algunes de les persones que treballem a les biblioteques amb el repte #sombiblioteca. Aquestes són les fotos que hem destacat:

 

 

 

 

 

Entrevista a Oihana Montilla, Directora de Mediateca – InfoAsia (Casa Àsia)

ohiana

                             Oihana Montilla Ojeda|Directora de Mediateca – InfoAsia|CASA ÀSIA

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sí i no. Hi ha una mica de tot. És veritat que una gran part de la societat encara segueix tenint aquest estereotip, però és que en la nostra jornada laboral ordenem i demanem silenci! Tot i que és cert que fem moltes altres coses i per sort la percepció social de l’ofici està canviant o almenys els usuaris habituals saben que oferim serveis que van més enllà d’aquest clixé. Per a aquells que desconeixen tot el que proporciona una unitat d’informació, documentació i formació, o el que és el mateix, una biblioteca del segle XXI, la manera de procedir a la Mediateca Casa Àsia és escoltar a l’usuari. En el seu discurs busquem com poder adaptar-nos a la seva demanda seleccionant entre tots els nostres serveis el que millor s’adapta, per així poder satisfer aquesta necessitat i molts d’ells acaben sorpresos de l’ajuda que els prestem. És una forma de descobrir del que som capaços. També ens ha passat el contrari, és a dir les sol·licituds dels usuaris han provocat crear serveis que no oferíem fins al moment i aquest va ser el cas d’un projecte denominat Rutes Asiàtiques. Moltes persones ens demanaven assessorament en lectures de països concrets, que els suggeríssim novel·les o quina pel·lícula el recomanaven… i així és com vam crear aquesta secció: Rutes asiàtiques

Com has anat a parar a una biblioteca?

Quan era estudiant d’Història, passava més temps a la biblioteca que a classe. Sí, ho confesso, mai em van agradar aquelles classes magistrals i ja des de llavors buscava la informació pel meu compte. Les biblioteques universitàries on jo estudiava eren d’accés tancat i havies de demanar el llibre al personal de la biblioteca que anava a buscar-los i t’avisaven al cap d’una estona quan ja estaven disponibles… a mi m’intrigava molt què hi havia exactament, com era aquell lloc on anaven a buscar els llibres. En rebre material que em donava les respostes per fer els treballs i poder estudiar les assignatures de classe, era font de coneixement i saviesa, tot es resolia buscant a la biblioteca. Per això per a mi l’accés a la informació sempre ha estat símbol de llibertat: i així és com he acabat en una biblioteca, escollint ser lliure.

Ho canviaries per…

No em preocupa el canvi, de fet m’agrada, sóc de canviar i d’afrontar nous reptes i projectes, en definitiva d’innovar en tot allò que estigui relacionat amb els continguts, la gestió de fonts d’informació i documentació i vinculat sempre a les noves tecnologies.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Ui sí! Recordo quan era a Cartagena d’Índies (Colòmbia), que vaig anar a treballar a la biblioteca del Centre de Formació de la Cooperació Espanyola i el primer que em van encarregar va ser reclamar préstecs fora de termini. Em van facilitar una llista i en una de les trucades em van contestar que la persona per qui preguntava era a Espanya de vacances, i quan vaig penjar en veu alta vaig dir “mira, quina casualitat!”. I ho vaig comentar com a   anècdota a la meva cap. De seguida se li va canviar la cara, es va posar molt seriosa i em va preguntar el nom de la persona. Quan la vaig veure sortir disparada de la biblioteca i jo sense entendre res però tement-me que havia ficat la pota, vaig anar al pati on la vaig veure morta de riure. Va resultar que aquella persona era el director del centre. Em vaig posar vermella com un tomàquet perquè no vaig associar el nom amb el càrrec però vaig pensar “Quin exemple!”. Mai vaig encaixar bé aquella situació i a dia de avui segueixo sense portar bé que certes obligacions siguin només per a alguns …

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

En una biblioteca on els recursos econòmics no es vegin com una despesa sinó com una inversió. En una biblioteca on les persones que treballen ho facin per projectes i d’acord amb les seves competències i habilitats. En una en la qual a més de les activitats que habitualment es realitzen i la disponibilitat de literatura, música, cinema i recursos digitals, sigui la “biblioteca de les coses” on prestin o estiguin disponibles màquines de cosir, guitarres elèctriques, tendes de campanya. ..o una “biblioteca humana” amb persones que prestin el seu temps per llegir en veu alta, ajudar a fer alguna cosa que no saps, per aconsellar-te sobre un tema específic o per compartir experiències. M’agradaria treballar en una biblioteca que fos un laboratori de tendències en el qual identificar les millors tecnologies de l’aprenentatge es convertís en un dels seus grans compromisos. Treballar en una biblioteca que tal com deia Felipe a les vinyetes de Mafalda, sigui més important que un banc. Es com una  frase que vaig llegir una vegada, “siguis qui siguis i com siguis” tinguis un espai per a tu.

 Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

¿Només un? Umm … val … més que un hobby llavors compartiré un moment, una manera de ser que m’encanta és quan aconsegueixo transportar-me un altre lloc a través del dibuix, de la pintura o del collage mentre escolto música a tot volum. Omm!

Moltes gràcies, Oihana!

#BIBLIOHASHTAGS: #FOTORECOMANACIONS

Les #FotoRecomanacions connecten directament amb l’usuari, cohesionen l’equip i en definitiva, marquen la diferència amb resultats espectaculars. La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé -altrament coneguts com carmelitans- s’ho munten així de bé, i així ens ho expliquen:

primera

– Com sorgeix la iniciativa

La iniciativa sorgeix al 2011 a partir de la creació de pàgines a facebook per a les diferents biblioteques que conformen la xarxa de biblioteques municipals de la ciutat.

Ens plantegem la pàgina de facebook com una sucursal més de la pròpia biblioteca física, per tant hem de facilitar la mateixa informació i prescripció que faríem als usuaris des del taulell però adaptant el nostre llenguatge al de les xarxes socials, i alhora és una oportunitat de connectar amb usuaris potencials que no es troben dins del nostre àmbit..

Pel que fa a la prescripció, que és l’àmbit que treballem des de les #FotoRecomanacions, a la biblioteca disposem d’un fons de molta qualitat que no es coneix prou: tant el fons especialitzat en novel·la barcelonina contemporània com el fons de les diferents àrees (música, cinema, novel·la, infantil…) ja que tenim la sort que els responsables en són especialistes.

– Definició

Les fotorecomanacions són una eina de foment de la lectura amb mitjans audiovisuals a través de les xarxes socials i formen part del projecte de comunicació social de la biblioteca.

Quan vam engegar el projecte, ens el vam plantejar com una manera de recomanar els diferents documents que formen el fons de la biblioteca i alhora de dur a terme una tasca de manera transversal, cohesionant l’equip de la biblioteca i passant-ho bé.

tercera

– Objectius

* Prescriure i donar a conèixer el fons de la biblioteca en diferents suports i de temàtica diversa

* Connectar amb els nostres usuaris i amb els potencials

* Obtenir una major visibilitat dins la xarxa de biblioteques municipals

* Implicar tot l’equip de la biblioteca i passar-ho bé

 – Implicació del personal


Actualment tot l’equip de la biblioteca hi està implicat: proposant recomanacions, aportant vestuari/atrezzo, fent de models, fent les fotografies i retocant-les digitalment.

Val a dir, que fa cinc anys quan vam posar en marxa les fotorecomanacions, no tothom volia participar “donant la cara” a les fotografies, ja que aquestes tenen un punt gamberro, fatxenda, lúdic… Al cap i a la fi, es tracta de penjar la nostra imatge, també com a professionals i com a equipament públic, a les xarxes socials. Però mica en mica, i veient que el projecte agradava i era molt acceptat entre els usuaris, vam acabar de perdre les vergonyes.

vergonyes

 – Periodicitat

Les fotorecomanacions es pengen a la pàgina de facebook de la biblioteca la setmana abans d’un període de tancament per vacances (Setmana Santa, Estiu i Nadal) com a propostes per als usuaris.

Un mes abans comencem tot el procés de creació: analitzar les propostes que se’ns han acudit, veure si són viables des del punt de vista de l’atrezzo i el retoc digital, un cop seleccionada la proposta plantejar com serà la fotografia i qui sortirà. Procurem que cada àrea tingui la seva pròpia fotorecomanació i que tot el conjunt (acaben resultant entre 5-8 fotorecomanacions) sigui equilibrat tant en temàtiques com en suports.

Ara que el projecte ha fet 5 anys, em permeto suggerir-vos especialment unes quantes de les nostres #FotoRecomanacions, que al nostre entendre, han marcat la nostra línia de comunicació social.

Us animem a engrescar-vos a fer les vostres!