Ara més que mai #quèfemalesbiblios

Com molts sabeu, el projecte Què fem a les biblios? va néixer amb la voluntat de fer visible, a través de les imatges, la feina que fem a les biblioteques.

Tot i que hem assolit l’objectiu, amb més de 17.000 fotos etiquetades a Instagram, creiem que ara és EL MOMENT de reivindicar-nos (més encara) i mostrar, més que mai #quèfemalesbiblios.

I aquest és el repte que us proposem, de moment de manera indefinida:

Etiqueteu #quèfemalesbiblios perquè, a les biblioteques, s’hi mou el món!

 

I no deixeu de viatjar per #altresbiblios i fotografiar-les.

Fotos destacades #altresbiblios:

View this post on Instagram

Anem de viatge? #altresbiblios #quèfemalesbiblios #twqf #Repost @bibliotecadefigueres (@get_repost) ・・・ Continuem compartint amb vosaltres fotografies d' #altresbiblios que ens fan arribar els nostres usuaris. Avui us presentem la Bibliothèque Méjanes a Aix-en-Provence. Situada al cor del que es coneix com "La cité du livre", un lloc on es creuen múltiples propostes culturals, de lleure, d'informació i formació, ubicat en una antiga fàbrica de mistos que va tancar les seves portes al 1972. La biblioteca Méjanes s’instal.la al 1989 al cor d'aquest singular edifici. (Repte d'estiu de @quefemalesbiblios ) #quèfemalesbiblios #bibluotecadefigueres #bibliothèqueméjanes #aixenprovence #provence #biblioteca #bibliothèque #library #librariesoftheworld #camus #letranger #lepetitprince

A post shared by @ quefemalesbiblios on

 

 

Anuncis

💡6 propostes per brillar a Instagram

Ja som moltes les biblioteques  i bibliotecàri@s que, a Instagram, etiquetem #quèfemalesbiblios i seguim alguns dels reptes proposats.

Hem construït una comunitat forta i visible amb més de 16.500 fotografies etiquetades. Ara, és el moment de millorar els perfils de les nostres biblioteques, aprofitant els avantatges de treballar col·laborativament.

Us proposem 6 accions, molt fàcils de dur a terme, que ens faran brillar (encara més):

  • Etiqueteu sempre #quèfemalesbiblios “amb accent”
  • Cliqueu el hashtag #quèfemalesbiblios! Tant des del vostre perfil personal com des del perfil de la biblio, i regaleu els vostres “likes” a totes les fotos etiquetades, segur que en rebeu de tornada!
  • Deixeu comentaris en les fotografies d’altres biblios o bibliotecari@es, amb un 🙌 🤘 👏, n’hi haurà prou!
  • No perdeu l’oportunitat d’iniciar o continuar un fil de conversa, en qualsevol publicació que us sembli interessant
  • Seguiu-vos entre vosaltres, biblioteques i bibliotecari@s, i feu propostes per seguir nous perfils relacionats amb les biblioteques, quan els detecteu
  • Etiqueteu 👤 @instabiblioconvidat en les vostres publicacions. Hem reciclat el compte del projecte Instabiblioconvidat convertint-lo en un espai col·laboratiu en el qual es fa repost de totes les fotos etiquetades.

Comencem?

Bones Vacances!

Des de Quèfemalesbiblios us desitgem bones vacances!

Ens acomiadem fins al setembre tot i que continuarem destacant fotos a Instagram i treballant per a buscar nous continguts. Ja sabeu que us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de les xarxes o del correu electrònic quefemalesbiblios@gmail.com per a proposar temes a tractar, suggeriments, preguntes…

I, a Instagram, el repte de l’estiu és #altresbiblios, recordeu:

  • A les biblioteques: us proposem que pengeu, de tant en tant, alguna fotografia d’una altra biblio:
    • Que us hagi agradat per la seva originalitat
    • Que reflecteixi allò que us agradaria fer a la vostra biblio
    • Que serveixi per representar els serveis que oferim com a xarxa
  • A les bibliotecàries i bibliotecaris que viatgeu: les fotos de les biblioteques que visiteu en els vostres viatges… o sortides al poble del costat!

BONES VACANCES!

Què fem a les biblios?

Jo <3 la biblioteca: Rosa Puig

La Rosa ha omplert el nostre formulari JO ESTIMO LA BIBLIOTECA per a explicar-nos quina és la seva biblioteca preferida i perquè.

NOM: Rosa

EDAT: 89

PROFESSIÓ: Jubilada

BIBLIOTECA:  Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola

DEFINEIX LA TEVA BIBLIOTECA:  Perfecta

QUIN ÚS EN FAS? Agafar llibres en préstec. Sobretot novel·les històriques

QUÉ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA? El bon tracte del personal de la biblioteca

QUÈ ES PODRIA MILLORAR? El servei de reserves per telèfon

ALGUNA ANÈCDOTA? Cap

COM SERÀ LA BIBLIOTECA DEL FUTUR? Cada vegada amb més i millors lector

 

Repte d’estiu: #altresbiblios

 

Arriba l’estiu i volem veure altres paissatges! Us proposem un repte que us farà canviar d’aires, tant si teniu vacances, com si treballeu 😉

  • A les biblioteques: us proposem que pengeu, de tant en tant, alguna fotografia d’una altra biblio:
    • Que us hagi agradat per la seva originalitat
    • Que reflecteixi allò que us agradaria fer a la vostra biblio
    • Que serveixi per representar els serveis que oferim com a xarxa
  • A les bibliotecàries i bibliotecaris que viatgeu: les fotos de les biblioteques que visiteu en els vostres viatges… o sortides al poble del costat!

Som-hi?

Etiqueteu #altresbiblios i #quèfemalesbiblios 

Maig ens ha deixat les següents fotos destacades de #alatauletadenit

 

I tu com ho fas… Ruta literària Retrum de Francesc Miralles

retrum

Biblioteca de Can Llaurador de Teià

La Biblioteca de Can Llaurador de Teià ha elaborat una ruta literària a partir de les novel·les juvenils Retrum i Retrum 2 de l’escriptor Francesc Miralles. Els llibres tracten de les aventures d’en Christian, un adolescent que viu a Teià, quan coneix a un grup de joves gòtics que s’agermanen amb els morts al cementiris.

Us expliquem tot el procés de creació de la ruta i les activitats relacionades amb els llibres.

Lectura i identificació dels elements principals 

La lectura dels dos llibres, des d’una perspectiva de treball, ens va permetre identificar alguns components característics i únics de la narració.

L’anàlisi de les novel·les va esdevenir tot un descobriment i de seguida es va veure la necessitat de fer un buidatge exhaustiu dels elements principals dels llibres que ens proporcionen el contingut de la ruta: 

Indrets

Cementiris, monestirs, restaurants, bars, equipaments culturals i educatius són la base de la ruta.

Música

L’autor va formar part del grup musical Nikòsia. Aquest grup va crear la banda sonora dels dos llibres amb composicions pròpies com versions d’altres músics. També hem afegit la música que escolten els protagonistes que és un reflex de les preferències d’en Francesc Miralles.

Banda sonora Retrum i La discoteca de l’Alèxia 

Llibres

El protagonista és un gran lector i el llibre està ple de referències a les seves lectures i, en especial, a la literatura romàntica i gòtica. Recentment hem introduït una selecció de lectures d’en Christian al blog de la ruta. 

La indumentària

El fet que el protagonista sigui un adolescent ens porta a tenir en compte altres elements importants en aquesta etapa vital: la indumentària. La seva identificació ens va ajudar molt a perfilar les activitats posteriors.

Quan el protagonista ingressa a la societat “Retrum” existeix una estètica gòtica representada per la pal·lidesa del rostre i la vestimenta negra.

“(…)Vestien tots tres de negre i portaven una flor violeta a la solapa. Duien els llavis pintats del mateix color i la pal·lidesa extrema revelava que s’havien posat maquillatge blanc”

El tren

En Christian, el protagonista, és un jove que viu a Teià i fa vida al poble. Assisteix a les classes de l’Institut de Teià, freqüenta els diferents bars i sobretot el cementiri. Malgrat tot té la necessitat de sortir de Teià a causa de la manca d’oferta d’oci del poble. És aquí on trobem un altre element bàsic en el llibre que permet al protagonista arribar allà on vol: el tren. 

“A començament de maig, vaig aconseguir una feina a l’últim lloc del món on hauria esperat passar els caps de setmana: a La Palma de Teià. Treballava rere la barra els divendres a la nit, tot el dissabte i el diumenge matí.  Amb el que guanyava per hora i les propines arribaria ben just per comprar a l’agost l’abonament d’Interrail i pagar-me alguna nit d’alberg cada dos o tres dies. La resta era previst que dormíssim al tren i als cementiris.” 

La nit

L’Orde dels Pàl·lids, és a dir Retrum, té com a missió recórrer els cementiris a la recerca de morts que van tenir una vida excepcional. Des del pensament que ningú mor del tot, se’ls planteja una pregunta per tal que els morts la contestin. Qui vulgui saber la resposta ha de dormir una nit sencera sobre la seva tomba.

“- Has dormit mai en un cementiri? (…)

– Aquesta és la prova. Si vols ser un dels nostres, hauràs de passar una nit sencera allà dins. Tot sol.“

Després de llegir els llibres vam tenir l’absoluta certesa de saber que aquí hi havia una ruta literària amagada. El repte que se’ns plantejava era la manca de pressupost.

Això ens va obligar a estructurar la ruta per donar cabuda a tots els elements mencionats anteriorment per nodrir-la de contingut i fer-la atractiva de cara a trobar possibles patrocinadors o col·laboradors del projecte. 

Estructura de la ruta

Un cop fet el buidatge dels llocs, pobles i ciutats on transcorre l’acció vam veure que no ens podíem centrar únicament en els cementiris. Si volíem tenir el suport de l’Ajuntament de Teià en aquest projecte s’hauria de posar en primer pla el poble. La ruta literària hauria de ser vista com una ruta turística on s’aprofités la visita al cementiri de Teià per conèixer també altres llocs emblemàtics. Per sort el protagonista del llibre recorre restaurants, bars, l’institut i equipaments culturals del municipi.

Així doncs la ruta té cinc apartats:

  • Teià
  • Cementiris del Maresme
  • Cementiris de Barcelona
  • Sant Cugat del Vallès
  • Cementiris d’Europa

Productes de la ruta

L’Ajuntament de Teià es va fer càrrec de la despesa del tríptic que es va encarregar a la Laura Montero, dissenyadora local.

La senyalització de la ruta es va fer a través de codis QR situats als 8 punts de la ruta a Teià i que enllaçaven als fragments dels llibres. Vam escollir els codis QR per ser una tecnologia econòmica que ens va permetre connectar l’espai físic i el literari de manera còmoda i senzilla. Els codis QR fora de Teià es van enviar per correu electrònic a les entitats gestores (cementiris, biblioteques, etc. ) que els van col·locar als seus respectius equipaments.

La presència a Internet es va dur amb la col·laboració d’en Daniel Bolillo, alumne en pràctiques de l’Institut de Teià, dintre del Programa Fènix. Va elaborar:

Des de la biblioteca es va crear un blog de la ruta amb els fragments dels llibres i les informacions d’interès sobre la ruta.  

Compra de fons

La biblioteca va incloure el primer llibre dintre de la programació del club de lectura per a adults del mes d’abril del 2015. Va adquirir 20 exemplars de cada títol per crear un lot de club de lectura i deixar-lo en préstec a altres biblioteques.

També vam adquirir títols relacionats amb el llibre: romàntics anglesos, poetes maleïts, clàssics del vampirisme, etc. Per completar la ruta literària amb les lectures del protagonista. 

Patrocinadors i col·laboradors

Encara que aquest apartat sigui un dels últims és indiscutiblement el primer en importància. Un cop fet el buidatge dels llibres i donar una estructura a la ruta vam veure la necessitat de trobar patrocinadors per a les activitats que volíem dur a terme: xerrada amb en Francesc Miralles, concert del grup Nikosia davant del cementiri i el premi del concurs de fotografia.

Érem conscients que cada apartat de la ruta havia de tenir un patrocinador o col·laborador per equilibrar-la. També, que l’únic que teníem eren els llibres, la ruta i moltes idees al seu entorn. A l’hora d’escriure els correus als responsables de les empreses vam incorporar els fragments dels llibres on sortien els cementiris de Barcelona i l’Interrail.

El primer contacte va ser amb Cementiris de Barcelona. La Directora de Comunicació i Qualitat de Cementiris de Barcelona, Marta Aladren, va visitar el cementiri de Teià i es va comprometre a finançar les dues activitats que volíem fer a la biblioteca. També vam poder gaudir de la ruta nocturna del cementiri de Montjüic.

La regidoria de comunicació de l’Ajuntament de Teià es va fer càrrec del cost dels tríptics de la ruta, tant del disseny com de la impressió.

La brigada municipal va participar a través d’en Quico Casals amb la creació i muntatge d’un faristol a l’entrada del cementiri de Teià amb la primera frase del llibre.

“Teià és un poble dreçat en una muntanya davant del mar. Amb tot, com que està lleugerament enfonsat, el “gran blau” no es veu si no t’enfiles a un promontori, com ara el del cementiri”.

L’apartat de cementiris d’Europa ens va plantejar un gran repte. Com podem fer que els usuaris de la biblioteca facin com els protagonistes i recorrin Europa? Havia de ser en Interrail, evidentment. Vam aconseguir el contacte de Joan Franco Coll, responsable del Departament de Direcció i Màrqueting d’Interrail.

Interrail ens va patrocinar dos passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador del concurs de fotografia del cementiri de Teià.

L’empresa Stem Serveis va col·laborar cedint el material d’il·luminació del concert i  l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar  (AFA) va aportar una exposició i un taller de fotografia nocturna.

Amb aquestes dues col·laboracions de la comarca del Maresme es tanca el cercle de la ruta.

III Revetlla de Sant Jordi 2015

Les activitats de la ruta Retrum es van concentrar durant la revetlla ja que vam considerar que la nit, un element tan present a les novel·les, ens havia d’acompanyar.

A la Biblioteca de can Llaurador es va fer la xerrada de l’autor i el taller de maquillatge pàl·lid. Es va demanar als assistents que vinguessin vestits de negre, com els protagonistes dels llibres.

Posteriorment davant del cementiri de Teià es va dur a terme el concert de música de la banda sonora de Retrum i altres temes sinistres. Van acompanyar a l’autor l’escriptora, música i cantant, Hypatia Pétriz, Marc Amat, violinista, i Jordi Lligadas com a tècnic de so. Després del concert vam poder passejar pel cementiri i  contemplar-lo de nit. 

Cementiri, una mirada nocturna: exposició i sessió nocturna

També ens va acompanyar l’exposició fotogràfica “Cementiri, una mirada nocturna” a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA).

L’AFA no va dubtar en oferir-nos una sessió nocturna de fotografia de llarga exposició  al cementiri de Teià. La sessió teòrica es va dur a terme a la biblioteca i seguidament vam fer la pràctica al cementiri de Teià.  Les fotografies dels membres de l’AFA van passar a formar part de l’arxiu fotogràfic de la biblioteca.  

El concurs de fotografia del cementiri de Teià

El concurs neix amb la voluntat de crear un arxiu fotogràfic del cementiri, que es va detectar deficient en el moment de l’edició del tríptic, i també de captar el públic juvenil ja que estava dirigit a joves entre 18 i 29 anys. El premi hauria d’enllaçar Teià i Europa i, amb aquesta idea, vam aconseguir 2 passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador, gentilesa d’Interrail.

La biblioteca va treballar en les bases del concurs i en la selecció del jurat. El nostre objectiu era implicar-hi a persones de Teià vinculades a l’art i la fotografia. El jurat estava format per: Joan Casellas, artista d’art d’acció; Josep Duran, fotògraf professional; José Maria Alguersuari, fotoperiodista de La Vanguardia  i Pep Mas, fotògraf aficionat.

La fotografia premiada i les set finalistes les podeu veure al blog: http://rutaretrum.blogspot.com.es/search/label/Concurs%20de%20fotografia

Difusió 

La biblioteca es va posar en contacte amb les direccions de les biblioteques amb punt a la ruta, amb els responsables dels cementiris i amb els punts juvenils del Maresme.

En una segona fase la biblioteca va intuir la necessitat de donar a conèixer la ruta a d’altres biblioteques oferint els llibres per als seus clubs de lectura i un dossier amb les activitats que es van realitzar a la biblioteca. Aquest dossier inclou tota la informació de les activitats sobre la ruta. D’aquesta manera qualsevol biblioteca que vulgui programar aquests títols en el seu club de lectura tindrà, no només els llibres  i els tríptics de la ruta, sinó també tota l’oferta d’activitats amb preus, contactes, requeriments tècnics, etc. Per poder incloure-les com a complement a la lectura. 

Al 2016 hem aconseguit 

  • Presentar la ruta a les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Comunicació de la ruta i elaboració d’una comunicació.
  • Presentació del projecte a la 3a Jornada de Biblioteques de Badalona.
  • Francesc Miralles, autor De capçalera 2016.
  • Retrum és un llibre de lectura obligatòria a l’Institut de Teià per alumnes de 3r d’ESO a partir del curs 2015-2016.
  • Trobada amb de 3r d’ESO i en Francesc Miralles al cementiri de Teià.
  • Total de 137 participants. 

Propera activitat

El proper 29 d’octubre farem una visita guiada pels punts de la ruta Retrum de Teià amb en Francesc Miralles. Ens trobarem a les 19.30 davant  del Bar La Palma Jazz Cafè de Teià i visitarem l’Església de Sant Martí de Teià i el cementiri. La ruta conclourà al cementiri de Teià on el Casal de joves de Teià organitzarà una gimcana nocturna per a joves majors de 12 anys. Inscripcions a la gimcana a casaldejoves@teia.cat.

I al 2017 ens agradaria

  • Poder fer un club de lectura amb l’autor en un dels cementiri barcelonès que forma part de la ruta al 2017 en col·laboració amb Cementiris de Barcelona i Consorci de Biblioteques de Barcelona.
  • Crear un mapa de realitat augmentada de la ruta literària.

Enllaços 

Ivana Ares Seijo
Directora
aressi@diba.cat

La #bibliollista: Però, tu estàs bojaaaaaaa?

Conversa real i gairebé textual:

— Com vols que llenci a les escombraries els llibres que ja no vull? Són llibres que estan molt bé, eh? Superinteressants i estan en molt bon estat… bé, més o menys…

— Però tu no els vols…

— És que m’he comprat mobles nous i no hi queden bé… En tot cas, com una B I B L I O T E C À R I A pot recomanar llençar els llibres? Si tots ho féssim, com es transmetria el contingut dels llibres, LA CULTURA, a través de les generacions?

— Suposo que no tens els manuscrits… 😉 Saps? Hi ha milers de còpies de cada llibre publicat i tota una indústria al darrere i professionals que es dediquen a vendre llibres i recomanar lectures i, em sap greu dir-t’ho, a les biblioteques, també llencem llibres quan es fan malbé! Això sí, reciclem tot el que podem…

Qualsevol sofert treballador de biblioteca s’ha enfrontat alguna vegada a una situació semblant i, creieu-me: la realitat supera la ficció!

Aquesta és la #bibliollista que hem elaborat amb alguns testimonis reals i que inauguro jo mateixa amb aquesta imatge (de què us vénen ganes?):

Lidia de Lloret:

fullsizerender-13

Donació feta a la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar. Setembre 2016

Rosana de Cambrils:

Tinc 10 caixes de llibres. Les veniu a buscar a casa?

Us faig aquesta donació (i es refereix a tota una sèrie de llibres bruts, ratllats, trencats, amb borrissols de merda…) i em fareu una carta d’agraïment, no?

Jordi de Calella:

Iba al contenedor pero he pensado que quizás os interesen estos libros…

Encanto d’una biblioteca qualsevol:

I si d’aquí un temps necessito els meus llibres els podré recuperar??? (És que ara estic en un pis de lloguer i no tinc espai, però en vull compar un)

Anònim d’una de tantes biblioteques:

Un donant generós que tenia un fons molt valuós per a la biblioteca, i que, com sempre, abans de llençar-lo preferia portar-lo. El va portar, havia estat una persona de pes al poble, i ens vam trobar amb la sorpresa d’un lot de la revista Hola! , de quan l’exrei Joan Carles es va casar, i altres documents dels anys 60, 70, amb propaganda franquista i d’altres feixismes europeus. Per sort tota la col·lecció estava afectada per fongs i en molt mal estat. Ho vam haver de llençar. Ens toca netejar cases i consciències.

Bibliotecària de biblioteca sense nom:

Un senyor ens va trucar perquè anéssim a casa seva a fer una ullada a una habitació plena de llibres “molt interessants”. Normalment demanem que ens els portin, però com que hi havia molts volums (uns 8000) i era relativament a prop vam fer una excepció. Un cop allà ens va fer entendre que volia que creéssim un espai especial a la biblioteca amb aquest fons amb una placa indicant qui havia fet el donatiu. La biblioteca, evidentment, s’havia de fer càrrec de la mudança, adequació i conservació del fons. Els llibres no eren res de l’altre món, només les típiques col·leccions de coneixements esgrogueïdes i empolsegades, ni tan sols vam trobar res aprofitable per la col·lecció local. Amablement, vam rebutjar la seva proposta, indicant que no disposàvem de l’espai necessari (la nostra biblioteca té una superfície útil de 400 m2, quan per població li tocaria el triple, així que estem bastant apretadets), que el tipus de documents no eren adequats per la funció actual d’una biblioteca pública, i que no podríem garantir el tipus de conservació i difusió que ell demanava. La indignació del senyor va ser màxima, demanant-nos què representava que fèiem a la biblioteca i com podia ser que rebutgéssim una oferta com aquella. Nosaltres, com a bons bibliotecaris, vam mantenir l’amabilitat i el somriure en tot moment i el vam convidar a fer ús de la nostra biblioteca, ja que es notava que feia temps que no hi posava els peus…

Com ho veieu? Com diu un company meu tot sovint “esto no está pagao”.

Animeu-vos a continuar la #bibliollista deixant un comentari amb el vostre testimoni!

I tu com ho fas… Rutes Asiàtiques de Mediateca Casa Àsia

El projecte de les “Rutes Asiàtiques” va néixer d’una necessitat que vam detectar a la Mediateca Casa Àsia, a partir de les consultes que realitzaven els usuaris que ens visitaven quan demanaven consell sobre quines novel·les llegir i quines pel·lícules veure. La nostra institució es va crear el 2002 i en aquell moment el seu principal objectiu era omplir aquell buit que existia sobre aquesta temàtica. En el nostre departament resolíem aquesta llacuna a través dels llibres, les pel·lícules i la música. A més oferíem assessorament i un servei de referència sobre tot allò que necessitessin saber els interessats en aquests països del continent asiàtic. En aquella època érem gairebé els únics que organitzàvem activitats i oferíem aquest tipus d’informació, per tant, un cop consolidats com a entitat vam decidir posar-lo en marxa.

Al 2008 vam contactar amb diversos experts en aquests àmbits i els vam explicar la iniciativa. La idea era crear una guia preparada de manera didàctica i amena per orientar i apropar a l’usuari desconeixedor, la música, el cinema i la literatura dels països asiàtics. El treball dels col·laboradors va ser elaborar aquest material seguint unes indicacions establertes prèviament pel que fa al contingut i la forma. L’objectiu va ser sistematitzar una consulta que ens feien els usuaris pràcticament cada dia. Vam voler donar-li aquest valor afegit de contextualitzar els títols que recomanàvem perquè es comprenguessin les claus d’aquell material seleccionat i que l’aprenentatge fos més complet. A més, volíem posar una mica d’ordre ¿Què estrany, veritat? Un bibliotecari ordenant? Si, si, així és, l’objectiu va ser que el que interessava era donar a conèixer una cultura a través de la literatura o la seva filmografia havia de ser des  d’un àmbit cronològic, dels seus inicis fins avui dia destacant els noms que van marcar una fita en cada moment de la seva història. D’aquesta manera cadascú podia escollir, no tant entre les prestatgeries ordenades alfabèticament per autor, sinó per la seva rellevància i aportació a la literatura, al cinema i a la música. Vam voler oferir una ruta alternativa al coneixement.

I el resultat va ser el següent: unes Rutes Asiàtiques organitzades per països i per suports. Cadascuna d’elles, contenen un text inicial que serveix d’introducció general a la música, al cinema i a la literatura del país. A cada guia, l’usuari es troba una selecció de CDs, DVDs i llibres que la Mediateca Casa Àsia disposa per a la consulta i el préstec, destinada a aquells que desitgin conèixer les cultures asiàtiques i als que els interessi aprendre sobre instruments tradicionals, moviments cinematogràfics, autors literaris, entre d’altres continguts.

L’edició d’aquest material la vam establir conjuntament amb el departament de publicacions el qual per a cada ruta va crear un disseny d’acord amb els països que actualment tenim disponibles: Xina, Índia i Japó. Per al text introductori de cada país vam elaborar uns pòsters i els tenim emmarcats i penjats a la Mediateca; mentre que pel contingut de cada recomanació vam maquetar uns llibres en els quals es van intercalant il·lustracions, fotògrafes i portades dels títols seleccionats pels col·laboradors. En el cas de la ruta literària del Japó, per exemple es va utilitzar l’enquadernació japonesa que es caracteritza per l’absència de llom i el cosit de 4 forats bàsic que es realitza entre les fulles i les tapes. Totes les rutes estan en versió trilingüe i es poden consultar en línia. En el cas de les rutes musicals el que també vam fer va ser crear las playlists en Spotify i la selecció de les músiques de la India, Xina i Japó es poden escoltar des d’aquesta xarxa social.

Las Rutes Asiàtiques http://bit.ly/1Q7pdFT

Casa Asia Spotify https://open.spotify.com/user/casaasia

Difusió de les rutes musicals en línea http://www.casaasia.cat/documentos/spotify_CAT.pdf

 

La #bibliollista: Nena, és aquí la biblioteca?

Fa unes setmanes, em van demanar (per un projecte de l’àmbit del Grau d’Informació i Documentació de la UB), un llistat de demandes reals que els bibliotecaris  rebem als taulells de la biblioteca.

 

#librarianspower

Bibliotecària, al taulell “mode atenció a l’usuari”

 

D’entrada, vaig anotar totes les demandes que em van fer aquella mateixa tarda al taulell i el resultat, en forma de llistat, em va sorprendre: tantes coses, tan diverses i sí, un “nena, és aquí la biblioteca?” 😂😂😂

N’he afegit unes quantes que recordava i algunes que m’han passat  (gràcies! 😉 ) i m’he adonat d’una cosa: les biblioteques són allò que els usuaris necessiten que siguin… Els bibliotecaris només podem establir certs límits perquè la cosa no surti de mare! 😱

He exclòs de la llista (que espero continuar) les tirades de canya (o tejus) i les que se surten massa de l’àmbit professional (pero haberlas, haylas!).

– Com puc renovar un préstec a l’eBiblio?
– Tens una guia de telèfons?
– Vull un llibre que parli de Cambodja però que no sigui una guia de viatges.
– ¿Sabes si el pastel de fresa lleva bizcocho? (Una usuària que agafava en préstec un llibre de cuina).
– Em pots deixar un ordinador portàtil?
– Em pots ajudar a fer un currículum?
– I need to print a boarding pass.
– Je veux acheter une guide de Barcelona.
– (per telèfon) Em canvio de pis i vull fer una donació de tots els meus llibres a la biblioteca. Com ho he de fer? Me’ls vindreu a buscar?
– Porto un llibre meu a la bossa, puc entrar?
– Puc carregar el telèfon a algun lloc?
– (per telèfon, els Mossos d’esquadra) Hem trobat una cartera sense documentació però hi ha un carnet de la biblioteca, ens podeu facilitar les dades de la persona?
– Seré a Lloret dues setmanes (he vingut amb l’Imserso) puc fer ús de la biblioteca?
– El gos ha mossegat el llibre que vaig agafar en préstec, què he de fer?
– Tens un carregador de mòbil per deixar-me?
– M’ajudes amb la declaració de la renda?
– Vull escoltar Motörhead a l’ordinador, m’ajudes?
– (usuari poc habitual)Em recomanes un llibre que m’agradi?
– El llibre que vull agafar en préstec pesa molt i m’agrada llegir-lo a la biblioteca, me’l podeu guardar aquí?
– (parella amb vestits de gal·la acompanyats de fotògraf) Podríem fer-nos unes fotos al pati?
– Nena, tu que deus saber català bé, em pots corregir aquest poema?

I a tu, què t’han demanat? Explica’ns-ho en un comentari per fer créixer la #bibliollista entre tots!

Properament a La #bibliollista: “Bon dia, vull fer una donació”

Publicat originàriament a lidiabartolome.com

 

Instabiblioconvidat del 21 al 25 de setembre. @bibliocombrils

11355831_777474292382393_1976428256_n

La setmana del 21 al 25 de setembre vam poder seguir la participació de la  Biblioteca Municipal de Cambrils a l’Instabiblioconvidat.

Així valora l’experiència Rosana Andreu:

“Participar a Instabiblioconvidat ens ha ajudat principalment a dues coses: primera, fer visible la biblioteca a la comunitat que segueix el perfil de quèfemalesbiblios i, segona, fomentar la nostra creativitat. Això últim ho dic perquè resulta que la setmana que vam triar per a mostrar el nostre dia a dia crec que devia ser l’única setmana del món en què no teníem cap activitat programada. Primer em vaig posar nerviosa, però de seguida vaig trobar la inspiració (he de reconèixer que no a la biblioteca, sinó al bar), i és que vaig coincidir fent un cafè amb el Ramón García Mateos, autor local que casualment té un llibre en què algun capítol transcorre en aquest bar. Aleshores vaig pensar en centrar-me en les relacions amb els autors del municipi, i també vaig tenir la sort que va aparèixer per la biblioteca el Jordi Ledesma, a qui també vaig enredar per aparèixer a Instabiblioconvidat. El tema de la creativitat, a més, crec que és molt important a Instagram. Jo, almenys, miro el món amb una altra perspectiva.”