Entrevista a Marisa Serret, Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori

Marisa Serret. Auxiliar Tècnica Bibliotecària. Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Penso que moltes persones que venen a la nostra biblioteca només veuen que fem de “policies” demanant silenci i ordenant… hehehehe… Però també és veritat que n’hi ha moltes d’altres que veuen que en aquest espai es programen moltes activitats diferents. Per públics diversos. Que ens adaptem a les seves necessitats. Que busquem solucions que els siguin realment útils. Què col•laborem amb les entitats del poble i les fem visibles. Que integrem nous fons i fem expurg. Que gestionem donacions… Sintetitzant, els usuaris de la nostra biblioteca veuen a la biblioteca com un aliat a mesura que necessiten aquesta aliança.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Gràcies a que el meu entorn laboral va tancar. En aquell moment tenia la mainada petita i anava molt sovint a la biblioteca. M’encantava ser-ne usuària i vaig pensar que si havia de canviar de feina estaria bé fer-ho en un ambient que m’agradava com a lleure.

Ho canviaries per…

Ara per ara no ho canviaria per res del món. M’encanta cadascuna de les parts de les  feines que faig a i per a la biblioteca.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Més que una anècdota us explicaré un fet que em passa tot sovint… i és que tinc la sensació que m’arriben els ítems necessaris per millorar a mida que estic preparada per assumir-los. Sobretot en referència a la biblioteca.

Per exemple, aquest any ens varem afegir al Menú de Lletres de les biblioteques de Girona. Anava sobre la Literatura japonesa. Teníem pensades vàries obres per fer el centre i estava pensant que m’agradaria proposar un taller d’origami per complementar-ho. …

I entra a la biblioteca una persona amb trets asiàtics que jo no hi havia vist mai. Com és habitual quan entra una persona nova, vaig ensenyar-li la nostra biblioteca perquè es situés. Mentre li ensenyava li vaig preguntar d’on era i em va dir que japonesa!!! Llavors li vaig preguntar si li agradaria col·laborar  amb la biblioteca en una activitat. Ella, tota seriosa, em va deixar parlar. Quan vaig acabar em va dir: si vols puc fer una sessió de papiroflèxia. Jo en cap moment li vaig dir que era justament el que tenia en ment. Varem fer la sessió i va ser un èxit!

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

No sé, potser per veure com funciona una biblioteca totalment diferent m’agradaria treballar en alguna universitària… o potser en la infantil de Salt… Qualsevol en la que aprengués noves maneres de fer i que després pogués aplicar a la meva hehehehe

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Jo sóc una persona molt d’estar a casa, amb els meus. Llegint, caminant, xerrant… Un hobby: caçar bolets!!!

Moltes gràcies, Marisa!

Entrevista a Rosa M. Fusté, Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

rosa-maria-fuste-03-2016Rosa Maria Fusté, és la Directora de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que la gent usuària, la que trepitja periòdicament les biblioteques és molt conscient que aquesta visió respon més a un estereotip que a la realitat, tanmateix sempre hi haurà gent que es quedarà amb el tòpic.

Gràcies a la visibilitat que hem aconseguit amb les xarxes socials fem molt evident  la diversitat de la nostra feina. També l’energia, professionalitat i il·lusió que posem en la nostra feina s’acaben transmetent i la gent ens veu com un referent cultural a tenir en compte.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Ja de petita volia ser bibliotecària, no m’imagino exercint una altra professió.

Val a dir també que el poble on vaig néixer, Ulldecona, va ser dels primers en tenir una Biblioteca Popular i crec que la bona feina que van fer les bibliotecàries que hi van treballar es nota: és un poble amb molts bibliotecaris, que estem treballant arreu, i també en la bona percepció social que té la professió (jo mateixa encara recordo la meva mare ensenyant-me amb il·lusió i agraïment un llibre que la bibliotecària de la “seva biblioteca” li havia regalat en un concurs)

Ho canviaries per…

Crec que per res del món,  m’agrada la meva feina tot i que no s’hi destinin els recursos que caldria.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

“Vull una novel·la on surt una dona de Tortosa”… Després d’una mica de conversa per veure si podia aportar cap més detall resulta que volia Dónde nadie te encuentre, d’Alicia Giménez-Bartlett

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Doncs mira per allò de “roda el món i torna al born” m’agradaria tornar a la primera biblioteca on vaig treballar de bibliotecària: la Biblioteca Pública Arús. En tinc un gran record!

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Sóc força cuinetes –m’agrada l’alquímia de la cuina, jugar amb els productes i gaudir de la taula amb la família i amics-. Bé, m’agraden altres coses: llegir a la platja –quin plaer!- el bon cinema, passejar i viatjar.

Moltes gràcies, Rosa!

Entrevista a Iris González, de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé

irisgonzalez                          Iris González Alfonso (Sala infantil de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé )

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que aquesta visió tan estereotipada de la professió bibliotecària encara està molt estesa, però no tant com fa uns anys. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens han ajudat a fer veure que des de les biblioteques fem moltes més coses que demanar silenci i endreçar prestatges de llibres.

Els programes de formació tecnològica i les activitats culturals diverses (més enllà dels necessaris clubs de lectura) crec que han ajudat als usuaris a veure que les biblioteques anem més enllà. La manera com ens comuniquem amb ells també és vital.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Doncs va ser per casualitat. La meva intenció era matricular-me a Traducció i Interpretació perquè des de petita he tingut facilitat per aprendre idiomes, però mentre estudiava COU, la meva mare va llegir un article on es parlava de Biblioteconomia i Documentació com una de les carreres que més sortides professionals tenia.

Ho canviaries per…

Ho canviaria per cuinar i escriure. M’agrada moltíssim cuinar per als amics, planificar menús i plats…, tancar-me hores i hores a la cuina. Acostumo a cuinar sovint per als companys de la biblioteca. Muntar un restaurant potser no, però ser la cuinera d’algú sí que m’entusiasmaria. També gaudeixo molt escrivint relats i articles sobre biblioteconomia i literatura infantil.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una???  Això és molt difícil!!! A les biblioteques en passen de molt grosses. Com que m’obligueu a triar-ne, us explicaré que fa uns anys mentre endreçava la sala infantil vaig trobar una petita llibreta plena d’esbossos i dibuixos de la il·lustradora Rebeca Luciani. Vaig haver de treure forces de no sé on per no quedar-me-la, era un autèntic tresor.

La resta d’anècdotes les podeu xafardejar aquí: http://piesraros.blogspot.com.es/search/label/usuarios

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Tinc sort d’haver treballat a moltes biblioteques i a la majoria les vaig triar jo mateixa. Des de les pràctiques a la facultat que vaig fer-les a Cerdanyola amb la meva admiradíssima Glòria Gorchs. Si hagués de marxar del Carmel, m’agradaria treballar a la biblioteca de la Barceloneta o a la biblioteca Francesca Bonnemaison pel seu fons especialitzat en cuina i gastronomia.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

El meu problema és que no paro de fer coses. M’agradaria adoptar el hobby de no fer res, però de moment el que més m’agrada és ballar i patinar sobre gel. M’ajuda a desconnectar.

Moltes gràcies, Iris!

Entrevista a Oihana Montilla, Directora de Mediateca – InfoAsia (Casa Àsia)

ohiana

                             Oihana Montilla Ojeda|Directora de Mediateca – InfoAsia|CASA ÀSIA

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sí i no. Hi ha una mica de tot. És veritat que una gran part de la societat encara segueix tenint aquest estereotip, però és que en la nostra jornada laboral ordenem i demanem silenci! Tot i que és cert que fem moltes altres coses i per sort la percepció social de l’ofici està canviant o almenys els usuaris habituals saben que oferim serveis que van més enllà d’aquest clixé. Per a aquells que desconeixen tot el que proporciona una unitat d’informació, documentació i formació, o el que és el mateix, una biblioteca del segle XXI, la manera de procedir a la Mediateca Casa Àsia és escoltar a l’usuari. En el seu discurs busquem com poder adaptar-nos a la seva demanda seleccionant entre tots els nostres serveis el que millor s’adapta, per així poder satisfer aquesta necessitat i molts d’ells acaben sorpresos de l’ajuda que els prestem. És una forma de descobrir del que som capaços. També ens ha passat el contrari, és a dir les sol·licituds dels usuaris han provocat crear serveis que no oferíem fins al moment i aquest va ser el cas d’un projecte denominat Rutes Asiàtiques. Moltes persones ens demanaven assessorament en lectures de països concrets, que els suggeríssim novel·les o quina pel·lícula el recomanaven… i així és com vam crear aquesta secció: Rutes asiàtiques

Com has anat a parar a una biblioteca?

Quan era estudiant d’Història, passava més temps a la biblioteca que a classe. Sí, ho confesso, mai em van agradar aquelles classes magistrals i ja des de llavors buscava la informació pel meu compte. Les biblioteques universitàries on jo estudiava eren d’accés tancat i havies de demanar el llibre al personal de la biblioteca que anava a buscar-los i t’avisaven al cap d’una estona quan ja estaven disponibles… a mi m’intrigava molt què hi havia exactament, com era aquell lloc on anaven a buscar els llibres. En rebre material que em donava les respostes per fer els treballs i poder estudiar les assignatures de classe, era font de coneixement i saviesa, tot es resolia buscant a la biblioteca. Per això per a mi l’accés a la informació sempre ha estat símbol de llibertat: i així és com he acabat en una biblioteca, escollint ser lliure.

Ho canviaries per…

No em preocupa el canvi, de fet m’agrada, sóc de canviar i d’afrontar nous reptes i projectes, en definitiva d’innovar en tot allò que estigui relacionat amb els continguts, la gestió de fonts d’informació i documentació i vinculat sempre a les noves tecnologies.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Ui sí! Recordo quan era a Cartagena d’Índies (Colòmbia), que vaig anar a treballar a la biblioteca del Centre de Formació de la Cooperació Espanyola i el primer que em van encarregar va ser reclamar préstecs fora de termini. Em van facilitar una llista i en una de les trucades em van contestar que la persona per qui preguntava era a Espanya de vacances, i quan vaig penjar en veu alta vaig dir “mira, quina casualitat!”. I ho vaig comentar com a   anècdota a la meva cap. De seguida se li va canviar la cara, es va posar molt seriosa i em va preguntar el nom de la persona. Quan la vaig veure sortir disparada de la biblioteca i jo sense entendre res però tement-me que havia ficat la pota, vaig anar al pati on la vaig veure morta de riure. Va resultar que aquella persona era el director del centre. Em vaig posar vermella com un tomàquet perquè no vaig associar el nom amb el càrrec però vaig pensar “Quin exemple!”. Mai vaig encaixar bé aquella situació i a dia de avui segueixo sense portar bé que certes obligacions siguin només per a alguns …

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

En una biblioteca on els recursos econòmics no es vegin com una despesa sinó com una inversió. En una biblioteca on les persones que treballen ho facin per projectes i d’acord amb les seves competències i habilitats. En una en la qual a més de les activitats que habitualment es realitzen i la disponibilitat de literatura, música, cinema i recursos digitals, sigui la “biblioteca de les coses” on prestin o estiguin disponibles màquines de cosir, guitarres elèctriques, tendes de campanya. ..o una “biblioteca humana” amb persones que prestin el seu temps per llegir en veu alta, ajudar a fer alguna cosa que no saps, per aconsellar-te sobre un tema específic o per compartir experiències. M’agradaria treballar en una biblioteca que fos un laboratori de tendències en el qual identificar les millors tecnologies de l’aprenentatge es convertís en un dels seus grans compromisos. Treballar en una biblioteca que tal com deia Felipe a les vinyetes de Mafalda, sigui més important que un banc. Es com una  frase que vaig llegir una vegada, “siguis qui siguis i com siguis” tinguis un espai per a tu.

 Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

¿Només un? Umm … val … més que un hobby llavors compartiré un moment, una manera de ser que m’encanta és quan aconsegueixo transportar-me un altre lloc a través del dibuix, de la pintura o del collage mentre escolto música a tot volum. Omm!

Moltes gràcies, Oihana!

Entrevista a Albert Carol Bruguera, de la Biblioteca Fages de Climent, de Figueres

Albert Carol2

Foto: de Josep Maria Dacosta

Albert Carol Brugera, és Bibliotecari dela Biblioteca Fages de Climent, de  Figueres

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sempre que he llegit aquesta primera pregunta en les anteriors entrevistes he pensat que fèieu trampa: la segona pregunta pressuposa que diré que sí a la primera.

Doncs jo dic que NO!

Els tòpics sempre són presents a tot arreu, però la majoria dels nostres usuaris ens coneixen bé i els que entren per primer cop a la biblioteca ja veuen que allà s’hi cou alguna cosa més enllà del silenci.

No hem de fer res especial. Bé, només milers de coses diferents, engrescadores, interessants, participatives i que fomenten la lectura i el coneixement. Al món de les biblioteques ja fa temps que s’hi fa de tot i molt ben fet. L’objectiu és continuar, combinar-ho tot, trobar l’equilibri, que tothom hi estigui còmode i millorar sempre!

Fàcil, eh!? Doncs això.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Quan vaig acabar Filologia Hispànica vaig trobar feina en una llibreria figuerenca, allà vaig conèixer una companya bibliotecària que em va engrescar a presentar-me a unes oposicions de tècnic a la Fages de Climent. Des de llavors, 2007, que hi estic treballant, m’he llicenciat en Documentació, i des de fa un any exerceixo de Bibliotecari.

Sempre m’agrada presumir d’una vida construïda al voltant del llibres, la meva passió: filòleg, llibreter, tècnic auxiliar, bibliotecari… He tingut sort.

Quan els incrèduls em pregunten “Per què serveix llegir?” Jo contesto fàcil: per conèixer la guapa filòloga amb qui compartiràs vida i passió, per cobrar un bon sou a final de mes i ser feliç. VISCA LA LECTURA!

Ho canviaries per…

Per res i per tot!

Quan era petit deia que seria fuster com el pare o pintor com el meu oncle, llavors vaig pensar que seria provador de coixins i matalassos. En una altra vida m’agradaria ser camioner i voltar per tot el món. També ho canviaria per convertir-me en lector professional, escriptor d’èxit, bàrman de vida nocturna, milionari ociós i vividor, escrivent medieval,… A falta de tantes vides per viure, em conformo amb els llibres i les seves històries.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una i prou? Us n’explico dues:

1.-  Sempre recordo amb “carinyo” quan vaig agafar el telèfon a la Biblioteca i s’hi va posar la Dolores, secretària de l’ambaixada espanyola a Cracòvia (Polònia), per preguntar-me per un usuari polac resident a Roses i amb carnet de la Bibio. Es volia posar en contacte amb ell per tornar-li la cartera extraviada pels carrers polonesos, havia pensat que a la Biblioteca tindríem el seu telèfon. Primer vaig pensar que era conya, poc després vaig entendre que les Biblioteques som un servei indispensable!

2.- I encara recordo amb més “carinyo” quan un usuari molt pel·liculero va tornar les dotze pelis que havia agafat a la Biblioteca (préstec il·limitat figuerenc) i entremig també va fer devolució d’un títol de +18 amb una portada suggerent: li comento que no és nostre, ell insisteix, jo també insisteixo assenyalant aquell parell d’enormes pits que destaquen a la caràtula explícita, finalment confirma que és seva. Tots dos vam quedar alleugerits!

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Potser una setmaneta a cadascuna de les biblioteques d’arreu del món. Seria genial!

Però com que no ho veig possible sempre he pensat que demanaria plaça a la “Biblioteca de Babel” de Jorge Luis Borges. Biblioteca fictícia i infinita que conté tots els llibres possibles. Quan em mori, m’agradaria poder-m’hi retirar!

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Un pare de família amant dels seus i de la lectura.

Vaig jugar a futbol vint-i-cinc anys sense parlar de cap llibre entre els companys de vestuari, des de llavors vaig decidir dedicar-me a parlar de llibres sense esmentar el futbol.

***Gràcies a la Cristina, la Lídia i a la Rosana per l’entrevista. Elles són exemple del que és la biblioteca avui!***

Gràcies a tu, Albert!

Albert Carol1

Foto: de Xavi Toral

Entrevista a Sílvia Sanahuja, de la Biblioteca Carles Rahola de Girona

Sílvia Sanahuja               Sílvia Sanahuja Ensesa, bibliotecària a la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola.

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Afortunadament ens estem traient de mica en mica la imatge que s’ha tingut sempre de la típica bibliotecària amb “monyo, ulleres i malcarada”,  tot i que encara hi ha força desconeixement del que realment fem. I és que qui més qui menys ens hem sentit a dir “i per treballar en una biblioteca cal haver estudiat una carrera?” o “quin avorriment estar tot el dia col·locant llibres!”.

Des de les biblioteques s’està treballant molt i molt bé per a difondre el que fem realment. Les xarxes socials són una molt bona eina per a donar a conèixer que les biblioteques som alguna cosa més que sales d’estudi, i a la biblioteca Carles Rahola ho tenim molt clar i hem apostat molt fort per aquestes eines. També des del blog de “Què fem a les biblios”, s’està fent una molt bona feina en aquest sentit.

Les bibliotecàries som “tot terrenys” tant et podem recomanar un llibre, com muntar un aparador o dirigir un club de lectura, entre moltes altres coses. I això crec que és el més agraït de la nostra feina, perquè no et creguis que a vegades també hem de fer de “Senyoreta Rottenmeier”, jaja!

 Com has anat a parar a una biblioteca?

Va ser de forma casual. Jo feia COU i de cop la tutora ens va repartir les preincripcions per a la universitat on havíem de marcar el nostre ordre de prioritats de carreres. Ostres, en aquell moment no tenia ni idea del que volia fer, només tenia clar que ciències, no. Un dia em va agafar i vam començar a repassar el llistat d’opcions i vés per on em va cridar l’atenció aquesta “Biblioteconomia”, sonava bé i m’agradava llegir, per què no provar-ho?

Ho canviaries per…

Ostres ara mateix ni m’ho plantejo. M’encanta treballar en una biblioteca i gaudeixo fent-ho. Però si hagués de triar em decantaria pel món de l’ensenyament, potser professora d’infantil o primària.

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Ara mateix no canviaria la meva per res del món, però si hagués de triar, em criden molt l’atenció els bibliobusos. Crec que ha de ser molt divertit donar servei cada dia a un poble diferent, i segurament molt agraït veure com t’estan esperant a que arribis.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una de les més divertides, però alhora que fa més ràbia, és que ens canviïn el nom de la biblioteca. És la “Carles Rahola” i no la “Pilar Rahola”!

O la típica de “No recordo el títol, però la portada era blava”. Això ens ha donat peu a fer un aparador xulíssim. I de moment ningú s’ha enfadat 😉

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby? 

M’agrada molt la platja, passejar, estirar-me, banyar-me … i si és amb un bon llibre millor. Però de moment em conformo amb la platja i que les meves nenes m’empastifin de sorra per tots costats.

Moltes gràcies, Sílvia!!

Entrevista a Jordi Bosch, de la Biblioteca Sud de Sabadell

jordi bosch_sabadellbiblio

Jordi Bosch Canalias

Director de la biblioteca del Sud de Sabadell i coordinador del Grup de treball de les àrees infantils de les biblioteques de Sabadell.

  • Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Potser sí que encara està arrelada la idea d’aquella bibliotecària amb les ulleres a la punta del nas, demanant silenci a tort i a dret i col·locant els documents a la prestatgeria, però jo crec que és una visió molt cinèfila i no s’adequa amb la realitat. De fet, el nostre col·lectiu necessita més visibilitat. Quantes vegades algun amic o amiga ens ha preguntat frunzint el front: Però tu, realment, què fas? I molesta! Molesta molt! Faig broma però és així. Crec que està molt relacionat amb la concepció de la biblioteca que encara tenim però mica en mica veig que l’anem modificant. En el moment que el nostre magatzem de coneixements passi a ser un lloc de creació de coneixements (més lligat al concepte d’obrador) i d’intercanvi social es començarà a percebre la importància de la nostra feina. Com podem guanyar visibilitat? Les xarxes socials són un gran aparador per a mostrar tot el que fem i si no, només cal que segueixin el hashtag #quèfemalesbiblios al Twitter i veuran la quantitat de coses que realitzem i que no tenen res a veure amb demanar silenci o col·locar llibres (que també!).

  • Com has anat a parar a una biblioteca?

La biblioteca agrupa molts dels àmbits que m’interessen: els llibres (literatura i coneixement), un espai on intercanviar i crear nou coneixement, la relació amb el barri, la ciutat i la gent i sobretot, la idea que ofereixes un servei que ajuda a les persones a créixer i a desenvolupar-se com a individus.

  • Ho canviaries per…

Professor de literatura a l’escola pública.

  • Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Fa poc va venir un nen a l’àrea infantil de la biblioteca que ja coneixem. Aquell dia havia entrat diverses vegades i anava voltant per la sala. A la tercera vegada se’ns planta davant del taulell i ens fa la següent pregunta: ¿Pero aquí, dónde están los libros? Ens va fer molta gràcia.

També hi ha el jovent despistat que et demana el llibre Romeo i Julieta:

-Mira, és a l’apartat de teatre, t’acompanyo.

-Teatre? No, no. El llibre.

i penses: sort que aquests són una minoria…

  • A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Una biblioteca escolar si fossin el que haurien de ser. El grau de satisfacció és molt elevat ja que estàs formant futurs nois i noies que, tard o d’hora, seran adults. Jo crec que encara no ens hem adonat de la importància d’una bona biblioteca escolar com a eix vertebrador del sistema educatiu per als nostres nens, nenes, nois i noies.

  • Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Bé, això ho haurien de dir els que em coneixen però sóc molt de la broma. Un hobby… diria la literatura però seria massa típic, per tant, diré la política. No com la coneixem avui en dia sinó en la seva forma etimològica com a art de desenvolupar-se com a ciutadà.

Moltes gràcies, Jordi!

Entrevista a Eva Macià, de la Biblioteca Pública de Lleida

Eva Macià

Eva Macià Fernández, Bibliotecària de la Biblioteca Pública de Lleida

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que actualment hem aconseguit canviar força aquesta visió tan tradicional dels bibliotecaris. Els usuaris vénen a la biblioteca i veuen com ordenem, però també com recomanem, programem activitats, fem grups de lectura, muntem aparadors culturals… penso que a la biblioteca s’hi percep fàcilment tot aquest moviment.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Des de petita que m’agrada moltíssim llegir, però l’elecció dels estudis de Biblioteconomia va ser una decisió d’última hora. Tenia la butlleta davant i havia d’escollir en aquell moment, va ser la meva primera opció i vaig tenir sort.

Ho canviaries per…

La rebosteria, res a veure…

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

D’anècdotes ens en passen gairebé diàriament, però just aquest matí ha vingut una noia jove perquè volia el “Manuscrit del segon origen”. Li he preguntat si es referia al “Mecanoscrit” i m’ha dit que no, que estava segura que era “Manuscrit”, així que se n’ha anat sense el llibre. Ha tornat al cap d’una estona a buscar el “Mecanoscrit” i no sabia com demanar-lo 😉

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

M’agradaria treballar en una biblioteca més petita, on el tracte amb l’usuari és més personal i pots conèixer millor els gustos i preferències dels usuaris.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

No puc quedar-me amb un, en tinc tres: la lectura, els viatges i la cuina.

Moltes gràcies, Eva!

Entrevista a Mario Aguilera Giménez

MarioAguilera

Mario Aguilera Giménez. Nota: L ‘entrevista va realitzar-se quan en Mario era Director de la             Biblioteca Mercè Rodoreda, de Sant Joan Despí; actualment és el Director de la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat.

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es  passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sí. Penso que aquest estereotip del bibliotecari, o millor dit, de la bibliotecària, encara és molt present a l’imaginari col·lectiu. Sovint em passa que quan li dic a algú que sóc bibliotecari em respon: “tu bibliotecari?! No ho sembles!”.

Si volem que la gent percebi que els bibliotecaris fem altres coses, com a mínim, hem de fer que les biblioteques siguin dinàmiques i que en elles succeeixin situacions diferents més enllà de mantenir el silenci i de prestar documents.

Les xarxes socials són una bona eina per fer visible la feina que hi ha darrera de qualsevol servei o activitat que es realitzi a la biblioteca. Un exemple recent: al vestíbul de la biblioteca on treballo vam fer una exposició fotogràfica d’autors/es. Vam penjar a les xarxes socials imatges del procés de muntatge de l’exposició: mesurar l’alçada on s’ havien de col·locar les fotografies, col·locació de l’adhesiu a les imatges, muntatge d’una vitrina i finalment el resultat de l’exposició acabada. Un altre exemple és que hem penjat a Youtube vídeos en què el personal de la biblioteca apareix elaborant un plat de cuina amb productes extrets de l’hort urbà de la biblioteca (Podeu veure l’enllaç aquí)

No m’agrada l’actitud d’algunes persones que per mostrar que estan sobrecarregades de feina esbufeguen o fan excessius moviments ràpids i poc precisos. Sovint faig la comparació entre una biblioteca i un restaurant. Molts restaurants tenen la cuina a la vista dels comensals però sempre hi ha una part de la feina que la fan fora de l’abast del client perquè interrompria l’estat d’atenció dels clients. A la biblioteca és igual. A la sala és bo que predomini un ambient de calma que permeti a l’usuari entrar en un cert estat d’aïllament del món exterior per centrar-se únicament en allò que està fent a la biblioteca i viure l’estada a la biblioteca com una experiència. El personal a sala ha de mostrar-se relaxat encara que estigui sobrecarregat de feina o necessiti treballar amb celeritat. A ningú li agradaria que en un restaurant l’atengués un cambrer estressat i nerviós, oi?

Com has anat a parar a una biblioteca?

Per casualitat. Ser bibliotecari no va ser la meva vocació. Jo era un d’aquells joves que anava diàriament a la biblioteca un parell d’hores a la tarda perquè sortia de l’escola i havia de fer temps fins a començar alguna activitat extraescolar.

De més gran, després de treballar un parell d’anys en una feina que requeria bastant esforç físic, vaig decidir que havia d’estudiar alguna cosa. No sabia què estudiar però a l’institut vaig agafar una mena de fòbia per l’anglès i les matemàtiques. Vaig anar a la biblioteca a consultar un llibre que recollia els plans d’estudi de totes les carreres universitàries que s’impartien a les universitats públiques catalanes i vaig descartar qualsevol que tingués alguna d’aquestes assignatures. Al final el llistat es va reduir a dues opcions: Ciències polítiques i Biblioteconomia.

Mentre estudiava la carrera, les biblioteques públiques tampoc eren la meva preferència. M’interessaven més els centres de documentació. Un dia un company de la facultat em va animar a presentar-me a una borsa de treball per a auxiliars de biblioteques. En el meu cas, vaig començar a estimar la biblioteca pública quan hi vaig començar a treballar. Va ser llavors quan vaig descobrir que les biblioteques públiques tenen una capacitat transformadora de la societat i de les persones molt poderosa. I això és el que realment dóna sentit al meu dia a dia a la feina.

Ho canviaries per…

Ara mateix no ho canviaria per res perquè la feina em continua il·lusionant i sempre hi trobo nous al·licients però m’agrada tot allò relacionat amb la gestió cultural i el món editorial. Si haig de mullar-me diria que algun dia m’agradaria treballar com a tècnic de cultura municipal.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball.

En puc explicar dues? És que una no és gaire divertida.

Aquesta anècdota ja ha prescrit. Es va celebrar una roda de premsa del president del FC Barcelona al mateix edifici on es troba la biblioteca. L’Alcalde de la ciutat li va fer una visita per la biblioteca i un grup de fotògrafs de diferents mitjans de comunicació  els va anar seguint per tota la biblioteca.

Un escriptor local havia escrit un llibre sobre la vida d’un ex-jugador local del Barça i volíem que el president es fes una fotografia amb el llibre a les mans. Vaig trobar un exemplar com apartat al taulell i vaig creure que estava preparat per a la fotografia. Va resultar que el llibre estava separat perquè no s’havia enquadernat correctament. Just en el moment d’entregar el llibre al President, amb tots els fotògrafs allà presents, vaig veure que el llibre estava enganxat del revés, cap avall. Per sort, el senyor Bartomeu anava amb moltes presses i no va arribar a obrir el llibre.

Aquesta altra anècdota no és divertida però a mi em va influir molt:

Un dia se m’acosta un usuari per agrair-me que féssim activitats per a les famílies a la biblioteca. Tot seguit m’explica que a casa estaven passant per un moment econòmic molt difícil. Això els causava moltes tensions familiars a casa i els impedia fer gaires activitats lúdiques amb les filles. Participar en les activitats familiars de la biblioteca era per a ells un bàlsam de pau.

Crec que fins aleshores no havia estat prou conscient de la importància i de la necessitat de programar activitats de dinamització per a les famílies.

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Fa uns mesos vaig assistir al VII Congreso de Bibliotecas Móviles i la feina de les companyes dels bibliobusos em va entusiasmar. Les rutes i els pobles per on passa el bibliobús són molt macos i el tracte amb el públic és molt proper i personalitzat.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Tinc un nen petit i no disposo de massa temps per a mi. Tinc la sort que gaudeixo amb coses simples i quotidianes: llegir, passejar, viatjar i conversar. No sé si compta com a hobby però sóc un caçador d’ofertes per Internet. També porto un  “troll” a una xarxa social amb el qual faig sàtira de temes d’actualitat. Res de l’altre món, la veritat.

Moltes gràcies, Mario!

Entrevista a Montse Guix, de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll

montse guix

                                Montse Guix Anfruns, Directora de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que els usuaris assidus de la biblioteca ja no tenen aquesta visió, perquè veuen les tasques que fem dia a dia. Els bibliotecaris guiem a molts usuaris en les seves lectures, organitzem activitats. Les biblioteques actuals som centres culturals del nostre municipi, un lloc on veure una exposició, anar a una presentació de llibre, assistir al club de lectura o a una hora del conte, connectar-se a internet, etc. Però la gent que no va a les biblioteques sí que pensen que els bibliotecaris tenim una feina molt tranquil·la, que estem en un lloc de silenci i que tenim temps de llegir-nos totes les revistes i diaris que arriben a la biblioteca.

Els faria veure que fem altres coses a través d’espais dedicats a la biblioteca a la televisió local, fent difusió de les múltiples activitats a través de la premsa local i de les xarxes socials.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Des de petita m’ha agradat la lectura i les biblioteques, de seguida vaig tenir clar que volia ser bibliotecària.

Ho canviaries per…

No ho canviaria per cap altre ofici, però sí que m’agradava més la feina de bibliotecària d’abans de l’aparició d’internet, llavors els bibliotecaris fèiem “d’investigadors” del nostre fons per donar resposta a les múltiples consultes dels usuaris, avui en dia la gent busca respostes a les seves consultes al “google”.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una vegada una usuària va venir molt preocupada buscant els últims llibres que havia retornat, vam buscar-los i dins d’un dels llibre s’hi havia deixat un bitllet de 500 euros. Afortunadament el va trobar.

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Sempre a una biblioteca pública, on hi trobes tota mena d’usuaris: nens, adults, investigadors i alhora un fons divers: llibres infantils, llibres de coneixements, novel.les… No m’agradaria tant treballar en una biblioteca especialitzada on el fons és sobre una matèria concreta, o en un centre de documentació.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

M’agrada participar en la vida cultural del poble i ajudar a conservar les tradicions, canto a la coral del poble, participo en els pastorets, en el cant de la Sibil.la, recito poesia alguna vegada, etc.

Moltes gràcies, Montse!