A Cambrils, a l’estiu, Juguem i llegim

A la Biblioteca de Cambrils hivern i estiu són dues realitats diferenciades. A l’hivern tenim una programació estable d’hores del conte i clubs de lectura, entre altres. A l’estiu, amb l’horari de matí i el canvi de tipus d’usuaris oferim tots els dimecres a les 12 una hora del conte amb activitat lúdica posterior. Aquesta proposta s’anomena Juguem i llegim, i enguany és el tercer any que la duem a terme.

Les sessions de Juguem i llegim d’aquest 2017 han estat tematitzades. Per la biblioteca han desfilat pirates, castells, Gloria Fuertes, l’eruga goluda i El llibre de les bèsties. La idea és fomentar la lectura, la literatura i els autors des d’una vessant lúdica.

 

19702012_10211306245524595_7908176227267970155_n

 

Els pirates van formar part de dues sessions: una a càrrec de Rosana Andreu, amb contes i la realització d’un barret pirata, i una altra amb Còdol Educació (Pirates a la costa!), que van explicar històries i un munt de coses interessants sobre el món dels pirates.

 

Junt amb la colla castellera Xiquets de Cambrils vam realitzar una sessió de la Colla Castellera de la Canalla Lectora. Aquesta activitat ha estat realitzada amb el suport de la Central de biblioteques de Tarragona i parteix d’una iniciativa d’Alfonso Morillas, de la Biblioteca de El Vendrell. Va permetre mostrar la literatura castellera i propiciar la coneixença entre la biblioteca i una entitat del municipi com la colla castellera. Podeu veure com va anar la proposta al web de Canal Reus TV.

 

20170726_124043

 

Eva Ferré va endinsar els nens en el món de Gloria Fuertes. Si la gent de la nostra generació coneix perfectament Fuertes i els seus poemes, avui dia no és un personatge tan conegut i enguany la celebració del centenari del seu naixement ens anima a reivindicar la seva vida i obra.

 

20604490_10211566666594959_2100720803975743459_n

 

Rosa Fusté va oferir una divertida sessió sobre l’eruga goluda, el clàssic de l’Eric Carle i va convidar els nens a dibuixar i conèixer les diferents fases en la vida d’una eruga.

 

2017-07-19-hora-conte

 

Com a cloenda de Juguem i llegim el dia 30 la Judit Robert, escriptora i companya bibliotecària, va venir a la biblioteca a presentar la seva versió de El llibre de les bèsties, editat per Ganzell.

 

Foto: Patrícia Muñoz (Revista Cambrils)

 

judit robert

Anuncis

I tu com ho fas… Ruta literària Retrum de Francesc Miralles

retrum

Biblioteca de Can Llaurador de Teià

La Biblioteca de Can Llaurador de Teià ha elaborat una ruta literària a partir de les novel·les juvenils Retrum i Retrum 2 de l’escriptor Francesc Miralles. Els llibres tracten de les aventures d’en Christian, un adolescent que viu a Teià, quan coneix a un grup de joves gòtics que s’agermanen amb els morts al cementiris.

Us expliquem tot el procés de creació de la ruta i les activitats relacionades amb els llibres.

Lectura i identificació dels elements principals 

La lectura dels dos llibres, des d’una perspectiva de treball, ens va permetre identificar alguns components característics i únics de la narració.

L’anàlisi de les novel·les va esdevenir tot un descobriment i de seguida es va veure la necessitat de fer un buidatge exhaustiu dels elements principals dels llibres que ens proporcionen el contingut de la ruta: 

Indrets

Cementiris, monestirs, restaurants, bars, equipaments culturals i educatius són la base de la ruta.

Música

L’autor va formar part del grup musical Nikòsia. Aquest grup va crear la banda sonora dels dos llibres amb composicions pròpies com versions d’altres músics. També hem afegit la música que escolten els protagonistes que és un reflex de les preferències d’en Francesc Miralles.

Banda sonora Retrum i La discoteca de l’Alèxia 

Llibres

El protagonista és un gran lector i el llibre està ple de referències a les seves lectures i, en especial, a la literatura romàntica i gòtica. Recentment hem introduït una selecció de lectures d’en Christian al blog de la ruta. 

La indumentària

El fet que el protagonista sigui un adolescent ens porta a tenir en compte altres elements importants en aquesta etapa vital: la indumentària. La seva identificació ens va ajudar molt a perfilar les activitats posteriors.

Quan el protagonista ingressa a la societat “Retrum” existeix una estètica gòtica representada per la pal·lidesa del rostre i la vestimenta negra.

“(…)Vestien tots tres de negre i portaven una flor violeta a la solapa. Duien els llavis pintats del mateix color i la pal·lidesa extrema revelava que s’havien posat maquillatge blanc”

El tren

En Christian, el protagonista, és un jove que viu a Teià i fa vida al poble. Assisteix a les classes de l’Institut de Teià, freqüenta els diferents bars i sobretot el cementiri. Malgrat tot té la necessitat de sortir de Teià a causa de la manca d’oferta d’oci del poble. És aquí on trobem un altre element bàsic en el llibre que permet al protagonista arribar allà on vol: el tren. 

“A començament de maig, vaig aconseguir una feina a l’últim lloc del món on hauria esperat passar els caps de setmana: a La Palma de Teià. Treballava rere la barra els divendres a la nit, tot el dissabte i el diumenge matí.  Amb el que guanyava per hora i les propines arribaria ben just per comprar a l’agost l’abonament d’Interrail i pagar-me alguna nit d’alberg cada dos o tres dies. La resta era previst que dormíssim al tren i als cementiris.” 

La nit

L’Orde dels Pàl·lids, és a dir Retrum, té com a missió recórrer els cementiris a la recerca de morts que van tenir una vida excepcional. Des del pensament que ningú mor del tot, se’ls planteja una pregunta per tal que els morts la contestin. Qui vulgui saber la resposta ha de dormir una nit sencera sobre la seva tomba.

“- Has dormit mai en un cementiri? (…)

– Aquesta és la prova. Si vols ser un dels nostres, hauràs de passar una nit sencera allà dins. Tot sol.“

Després de llegir els llibres vam tenir l’absoluta certesa de saber que aquí hi havia una ruta literària amagada. El repte que se’ns plantejava era la manca de pressupost.

Això ens va obligar a estructurar la ruta per donar cabuda a tots els elements mencionats anteriorment per nodrir-la de contingut i fer-la atractiva de cara a trobar possibles patrocinadors o col·laboradors del projecte. 

Estructura de la ruta

Un cop fet el buidatge dels llocs, pobles i ciutats on transcorre l’acció vam veure que no ens podíem centrar únicament en els cementiris. Si volíem tenir el suport de l’Ajuntament de Teià en aquest projecte s’hauria de posar en primer pla el poble. La ruta literària hauria de ser vista com una ruta turística on s’aprofités la visita al cementiri de Teià per conèixer també altres llocs emblemàtics. Per sort el protagonista del llibre recorre restaurants, bars, l’institut i equipaments culturals del municipi.

Així doncs la ruta té cinc apartats:

  • Teià
  • Cementiris del Maresme
  • Cementiris de Barcelona
  • Sant Cugat del Vallès
  • Cementiris d’Europa

Productes de la ruta

L’Ajuntament de Teià es va fer càrrec de la despesa del tríptic que es va encarregar a la Laura Montero, dissenyadora local.

La senyalització de la ruta es va fer a través de codis QR situats als 8 punts de la ruta a Teià i que enllaçaven als fragments dels llibres. Vam escollir els codis QR per ser una tecnologia econòmica que ens va permetre connectar l’espai físic i el literari de manera còmoda i senzilla. Els codis QR fora de Teià es van enviar per correu electrònic a les entitats gestores (cementiris, biblioteques, etc. ) que els van col·locar als seus respectius equipaments.

La presència a Internet es va dur amb la col·laboració d’en Daniel Bolillo, alumne en pràctiques de l’Institut de Teià, dintre del Programa Fènix. Va elaborar:

Des de la biblioteca es va crear un blog de la ruta amb els fragments dels llibres i les informacions d’interès sobre la ruta.  

Compra de fons

La biblioteca va incloure el primer llibre dintre de la programació del club de lectura per a adults del mes d’abril del 2015. Va adquirir 20 exemplars de cada títol per crear un lot de club de lectura i deixar-lo en préstec a altres biblioteques.

També vam adquirir títols relacionats amb el llibre: romàntics anglesos, poetes maleïts, clàssics del vampirisme, etc. Per completar la ruta literària amb les lectures del protagonista. 

Patrocinadors i col·laboradors

Encara que aquest apartat sigui un dels últims és indiscutiblement el primer en importància. Un cop fet el buidatge dels llibres i donar una estructura a la ruta vam veure la necessitat de trobar patrocinadors per a les activitats que volíem dur a terme: xerrada amb en Francesc Miralles, concert del grup Nikosia davant del cementiri i el premi del concurs de fotografia.

Érem conscients que cada apartat de la ruta havia de tenir un patrocinador o col·laborador per equilibrar-la. També, que l’únic que teníem eren els llibres, la ruta i moltes idees al seu entorn. A l’hora d’escriure els correus als responsables de les empreses vam incorporar els fragments dels llibres on sortien els cementiris de Barcelona i l’Interrail.

El primer contacte va ser amb Cementiris de Barcelona. La Directora de Comunicació i Qualitat de Cementiris de Barcelona, Marta Aladren, va visitar el cementiri de Teià i es va comprometre a finançar les dues activitats que volíem fer a la biblioteca. També vam poder gaudir de la ruta nocturna del cementiri de Montjüic.

La regidoria de comunicació de l’Ajuntament de Teià es va fer càrrec del cost dels tríptics de la ruta, tant del disseny com de la impressió.

La brigada municipal va participar a través d’en Quico Casals amb la creació i muntatge d’un faristol a l’entrada del cementiri de Teià amb la primera frase del llibre.

“Teià és un poble dreçat en una muntanya davant del mar. Amb tot, com que està lleugerament enfonsat, el “gran blau” no es veu si no t’enfiles a un promontori, com ara el del cementiri”.

L’apartat de cementiris d’Europa ens va plantejar un gran repte. Com podem fer que els usuaris de la biblioteca facin com els protagonistes i recorrin Europa? Havia de ser en Interrail, evidentment. Vam aconseguir el contacte de Joan Franco Coll, responsable del Departament de Direcció i Màrqueting d’Interrail.

Interrail ens va patrocinar dos passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador del concurs de fotografia del cementiri de Teià.

L’empresa Stem Serveis va col·laborar cedint el material d’il·luminació del concert i  l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar  (AFA) va aportar una exposició i un taller de fotografia nocturna.

Amb aquestes dues col·laboracions de la comarca del Maresme es tanca el cercle de la ruta.

III Revetlla de Sant Jordi 2015

Les activitats de la ruta Retrum es van concentrar durant la revetlla ja que vam considerar que la nit, un element tan present a les novel·les, ens havia d’acompanyar.

A la Biblioteca de can Llaurador es va fer la xerrada de l’autor i el taller de maquillatge pàl·lid. Es va demanar als assistents que vinguessin vestits de negre, com els protagonistes dels llibres.

Posteriorment davant del cementiri de Teià es va dur a terme el concert de música de la banda sonora de Retrum i altres temes sinistres. Van acompanyar a l’autor l’escriptora, música i cantant, Hypatia Pétriz, Marc Amat, violinista, i Jordi Lligadas com a tècnic de so. Després del concert vam poder passejar pel cementiri i  contemplar-lo de nit. 

Cementiri, una mirada nocturna: exposició i sessió nocturna

També ens va acompanyar l’exposició fotogràfica “Cementiri, una mirada nocturna” a càrrec de l’Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA).

L’AFA no va dubtar en oferir-nos una sessió nocturna de fotografia de llarga exposició  al cementiri de Teià. La sessió teòrica es va dur a terme a la biblioteca i seguidament vam fer la pràctica al cementiri de Teià.  Les fotografies dels membres de l’AFA van passar a formar part de l’arxiu fotogràfic de la biblioteca.  

El concurs de fotografia del cementiri de Teià

El concurs neix amb la voluntat de crear un arxiu fotogràfic del cementiri, que es va detectar deficient en el moment de l’edició del tríptic, i també de captar el públic juvenil ja que estava dirigit a joves entre 18 i 29 anys. El premi hauria d’enllaçar Teià i Europa i, amb aquesta idea, vam aconseguir 2 passis Interrail Global Pass de 15 dies de 2a classe per al guanyador, gentilesa d’Interrail.

La biblioteca va treballar en les bases del concurs i en la selecció del jurat. El nostre objectiu era implicar-hi a persones de Teià vinculades a l’art i la fotografia. El jurat estava format per: Joan Casellas, artista d’art d’acció; Josep Duran, fotògraf professional; José Maria Alguersuari, fotoperiodista de La Vanguardia  i Pep Mas, fotògraf aficionat.

La fotografia premiada i les set finalistes les podeu veure al blog: http://rutaretrum.blogspot.com.es/search/label/Concurs%20de%20fotografia

Difusió 

La biblioteca es va posar en contacte amb les direccions de les biblioteques amb punt a la ruta, amb els responsables dels cementiris i amb els punts juvenils del Maresme.

En una segona fase la biblioteca va intuir la necessitat de donar a conèixer la ruta a d’altres biblioteques oferint els llibres per als seus clubs de lectura i un dossier amb les activitats que es van realitzar a la biblioteca. Aquest dossier inclou tota la informació de les activitats sobre la ruta. D’aquesta manera qualsevol biblioteca que vulgui programar aquests títols en el seu club de lectura tindrà, no només els llibres  i els tríptics de la ruta, sinó també tota l’oferta d’activitats amb preus, contactes, requeriments tècnics, etc. Per poder incloure-les com a complement a la lectura. 

Al 2016 hem aconseguit 

  • Presentar la ruta a les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Comunicació de la ruta i elaboració d’una comunicació.
  • Presentació del projecte a la 3a Jornada de Biblioteques de Badalona.
  • Francesc Miralles, autor De capçalera 2016.
  • Retrum és un llibre de lectura obligatòria a l’Institut de Teià per alumnes de 3r d’ESO a partir del curs 2015-2016.
  • Trobada amb de 3r d’ESO i en Francesc Miralles al cementiri de Teià.
  • Total de 137 participants. 

Propera activitat

El proper 29 d’octubre farem una visita guiada pels punts de la ruta Retrum de Teià amb en Francesc Miralles. Ens trobarem a les 19.30 davant  del Bar La Palma Jazz Cafè de Teià i visitarem l’Església de Sant Martí de Teià i el cementiri. La ruta conclourà al cementiri de Teià on el Casal de joves de Teià organitzarà una gimcana nocturna per a joves majors de 12 anys. Inscripcions a la gimcana a casaldejoves@teia.cat.

I al 2017 ens agradaria

  • Poder fer un club de lectura amb l’autor en un dels cementiri barcelonès que forma part de la ruta al 2017 en col·laboració amb Cementiris de Barcelona i Consorci de Biblioteques de Barcelona.
  • Crear un mapa de realitat augmentada de la ruta literària.

Enllaços 

Ivana Ares Seijo
Directora
aressi@diba.cat

I tu com ho fas… Rutes Asiàtiques de Mediateca Casa Àsia

El projecte de les “Rutes Asiàtiques” va néixer d’una necessitat que vam detectar a la Mediateca Casa Àsia, a partir de les consultes que realitzaven els usuaris que ens visitaven quan demanaven consell sobre quines novel·les llegir i quines pel·lícules veure. La nostra institució es va crear el 2002 i en aquell moment el seu principal objectiu era omplir aquell buit que existia sobre aquesta temàtica. En el nostre departament resolíem aquesta llacuna a través dels llibres, les pel·lícules i la música. A més oferíem assessorament i un servei de referència sobre tot allò que necessitessin saber els interessats en aquests països del continent asiàtic. En aquella època érem gairebé els únics que organitzàvem activitats i oferíem aquest tipus d’informació, per tant, un cop consolidats com a entitat vam decidir posar-lo en marxa.

Al 2008 vam contactar amb diversos experts en aquests àmbits i els vam explicar la iniciativa. La idea era crear una guia preparada de manera didàctica i amena per orientar i apropar a l’usuari desconeixedor, la música, el cinema i la literatura dels països asiàtics. El treball dels col·laboradors va ser elaborar aquest material seguint unes indicacions establertes prèviament pel que fa al contingut i la forma. L’objectiu va ser sistematitzar una consulta que ens feien els usuaris pràcticament cada dia. Vam voler donar-li aquest valor afegit de contextualitzar els títols que recomanàvem perquè es comprenguessin les claus d’aquell material seleccionat i que l’aprenentatge fos més complet. A més, volíem posar una mica d’ordre ¿Què estrany, veritat? Un bibliotecari ordenant? Si, si, així és, l’objectiu va ser que el que interessava era donar a conèixer una cultura a través de la literatura o la seva filmografia havia de ser des  d’un àmbit cronològic, dels seus inicis fins avui dia destacant els noms que van marcar una fita en cada moment de la seva història. D’aquesta manera cadascú podia escollir, no tant entre les prestatgeries ordenades alfabèticament per autor, sinó per la seva rellevància i aportació a la literatura, al cinema i a la música. Vam voler oferir una ruta alternativa al coneixement.

I el resultat va ser el següent: unes Rutes Asiàtiques organitzades per països i per suports. Cadascuna d’elles, contenen un text inicial que serveix d’introducció general a la música, al cinema i a la literatura del país. A cada guia, l’usuari es troba una selecció de CDs, DVDs i llibres que la Mediateca Casa Àsia disposa per a la consulta i el préstec, destinada a aquells que desitgin conèixer les cultures asiàtiques i als que els interessi aprendre sobre instruments tradicionals, moviments cinematogràfics, autors literaris, entre d’altres continguts.

L’edició d’aquest material la vam establir conjuntament amb el departament de publicacions el qual per a cada ruta va crear un disseny d’acord amb els països que actualment tenim disponibles: Xina, Índia i Japó. Per al text introductori de cada país vam elaborar uns pòsters i els tenim emmarcats i penjats a la Mediateca; mentre que pel contingut de cada recomanació vam maquetar uns llibres en els quals es van intercalant il·lustracions, fotògrafes i portades dels títols seleccionats pels col·laboradors. En el cas de la ruta literària del Japó, per exemple es va utilitzar l’enquadernació japonesa que es caracteritza per l’absència de llom i el cosit de 4 forats bàsic que es realitza entre les fulles i les tapes. Totes les rutes estan en versió trilingüe i es poden consultar en línia. En el cas de les rutes musicals el que també vam fer va ser crear las playlists en Spotify i la selecció de les músiques de la India, Xina i Japó es poden escoltar des d’aquesta xarxa social.

Las Rutes Asiàtiques http://bit.ly/1Q7pdFT

Casa Asia Spotify https://open.spotify.com/user/casaasia

Difusió de les rutes musicals en línea http://www.casaasia.cat/documentos/spotify_CAT.pdf

 

I tu… com ho fas?: El Joc dels ENIGMES D’ESPARREGUERA

Aquest projecte va sorgir de la necessitat que els joves coneguin la història d’Esparreguera i amb ella la seva col·lecció local.

La implicació amb els instituts del municipi ha estat la clau per a l’èxit del projecte. Ja s’està pensant amb una 2a edició del Joc dels Enigmes per a joves i una altra per adults.

S’ha de dir que van començar 55 parelles entre 1r i 2n d’ESO i 3r i 4t d’ESO, i han acabat 33 parelles. Per ser una primera edició pensem que és un projecte que ha agradat molt als joves del municipi, així ens ho han fet saber.

Des de principis de gener fins a principis de febrer vam crear expectació per tot el poble, penjant cartells com aquest per tot arreu. També ho vam penjar al vestíbul de la biblioteca i a la secció de col·lecció local a la sala d’adults.

foto1_1

La imatge és l’interrogant dels enigmes combinat amb un campanar (és el campanar d’Esparreguera).

Com funciona el joc:

El joc es va iniciar el dia 1 de febrer de 2016 a la Biblioteca Municipal L’Ateneu ( es va fer una presentació a la sala d’actes, on van venir pares, professors i participants).

Foto2

Es va explicar el funcionament de l’activitat:

La franja d’edat per poder participar al concurs va dels 12 als 16 anys. Cada equip s’ha de posar un nom. Amb dos categories molt diferents, una de 1r i 2n d’ESO i l’altra de 3r i 4t d’ESO.

El dilluns de cada setmana es va donar un enigma, el proper dilluns lliuraven la resposta de l’enigma i recollien el nou enigma.

Tots els dilluns, des del dia 1 de febrer fins al 18 d’abril es van poder recollir els enigmes, a partir de les 6 de la tarda  fins les 7 del vespre, a l’espai jove – on hi havia en Manel Ruiz, guardià dels enigmes.

foto3

Els enigmes no es donaran per resolts fins a completar tots els requisits. De dilluns a dilluns podran recollir unes pistes, un cop resolta la primera part, per preparar la informació a entregar.

La solució de cada enigma s’ha posat a la web de la biblioteca, aquí els podeu veure:

http://www.bibliotecaesparreguera.cat/sala-dadults/joves-a-la-biblioteca/jocdelsenigmes/enigmes-2

El guanyador serà qui resolgui tots els enigmes. En cas d’empat seria qui hagués trigat menys temps en resoldre’ls. En cas que cap dels equips resolgués tots els enigmes el guanyador serà qui n’hagi resolt més.

Es pot consultar a llibres, internet, persones i allà on cregueu necessari.

El premi serà un Tagus tàctil, amb més de 700 llibres gratuïts inclosos, per a cadascú dels participants dels dos equips guanyadors.

L’entrega dels premis es portarà a terme a La Biblioteca Municipal L’Ateneu el dia 2 d’abril de 2016, a 2/4 de 7 de la tarda.

foto4

Pel que fa a l’organització

El Manel Ruiz, escriptor De Capçalera i guardià dels enigmes, és qui porta la gestió del projecte, juntament amb la directora de la biblioteca, Carla Canongia.

foto5

Al desembre vam fer una primera reunió amb dos responsables dels dos instituts públics del municipi. On es va acordar el projecte i la seva implicació. Els vam presentar el projecte i els va semblar molt interessant (tant com història local com literatura catalana).

Entrevista al Manel Ruiz, responsable del projecte:

  • Com se’t va acudir la idea?
  • Donant-li moltes voltes al cap, fent passeigs de memòria pel poble i repassant una mica la història d’Esparreguera.
  • Els joves s’han implicat?
  • Totalment, sincerament, molt més del que esperava.
  • Quines coses canviaràs per a la II edició?
  • Gairebé totes, ja que es tractarà d’un joc nou.

On s’ha fet difusió del projecte:

  • Xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram)
  • Ràdio Esparreguera, on cada dimecres és deia la solució del enigma i la pregunta del enigma següent.

Quins han estat els enigmes?

S’han fet 12 enigmes tots relacionats amb Esparreguera.

Els joves han consultat els llibres de col·lecció local de la Biblioteca. Han visitat l’arxiu per consultar documents, que els han proporcionat la solució dels enigmes. Així com saber de la gent gran.

Exemple d’enigmes:

  • Quants n’hi ha rere la creu del centre de la plaça?

Beneficis del projecte:

Els estudiants han conegut la història i anècdotes del poble. Com per exemple, on actualment hi ha el pavelló de Bàsquet abans hi havia hagut un cementiri.

Pensem que els jove, han volgut participar pel fet de que el regal era un eReader, per la implicació dels instituts, i per conèixer més de la història del seu municipi.

Com a mostra aquests dos vídeos amb tres dels participants del concurs i la seva percepció del Joc dels Enigmes:

https://www.youtube.com/watch?v=SQv285y7v8Y

https://www.youtube.com/watch?v=M-3zHxE81TQ

foto6Guanyadors de la Primera edició del Joc dels Enigmes.

 

 

 

I TU… COM HO FAS?: ONES DE LECTURA

Aquest mes el Paco Sanahuja, de la Biblioteca de Gandesa ens explica com funciona el seu projecte Ones de lectura. Comencem:

 

Ones de lectura és el programa de ràdio que la Biblioteca de Gandesa té a l’emissora de ràdio local i s’emet tots els dijous en directe a partir de les 10 del matí. Podeu trobar tots els programes en aquest enllaç:

ONES DE LECTURA

Tot va començar l’any 2013 arran d’una petició de Xavi Salvadó, company de la ràdio que volia fer una programació constructiva i va demanar col·laboració a la Biblioteca per  a realitzar un espai sobre llibres un cop a la setmana al nou magazine matinal que estava preparant. Es tractava d’un petit espai de cinc minuts on havíem de recomanar un llibre, parlar de les notícies culturals, de les novetats literàries del territori i una mica d’agenda.

En aquells moments el director de la Biblioteca era Samuel López (actualment ho és Cinta Roldán) i la veritat, ens agradava la idea però degut a la manca de personal, al volum de feina, i (no us hem d’enganyar) a la timidesa i poca experiència en comunicació no ens veiem massa amb cor per endegar una col·laboració seriosa, a llarg termini i amb la qualitat que es mereixia la Biblioteca. Finalment després de la insistència del nostre company de la ràdio Xavi Salvado, ens ho vam plantejar seriosament. Era una oportunitat per donar a conèixer encara més la Biblioteca i tota la feina que es fa, promocionar als escriptors ebrencs i, perquè no? apropar al nostre poble a grans escriptors. Així doncs, aprofitant que teníem una programació de presentacions de llibres vam decidir fer una prova pilot que incorporés al programa una entrevista telefònica a algun escriptor, així de pas minimitzàvem les nostres intervencions 🙂

Amb 4 blocs,  i allò que podríem dir la secció estrella del programa: la entrevista a Miquel Esteve amb “El Joc de Sade”, arrencava un 21 de març de 2013 la primera temporada de l’”Ones de lectura”

paco.jpg

 

Sense saber encara on ens havíem embarcat amb aquest primer programa començàvem il·lusionats un viatge que no sabíem fins on ens portaria.

Els començaments sempre són complicats, ens havíem marcat uns objectius força elevats, havíem de programar un escriptor setmanal, trobar el seu contacte, llegir el llibre, preparar l’ entrevista, etc… Per superar els primers entrebancs van ser de molta ajuda els propis escriptors del territori que ens van facilitar molt les coses durant la primera temporada i també les xarxes socials, ja que ens van permetre contactar amb escriptors com Màrius Serra.

La segona temporada va ser  d’expansió, continuàvem amb el nostre objectiu de promocionar els escriptors ebrencs, i apropar els escriptors catalans però vam voler ampliar els horitzons cap a escriptors de tot l’Estat. Van passar pel programa, entre altres, escriptors com Ivan Mourin, Marcos Chicot (que per cert, la seva novel·la, “El asesinato de Pitágoras” ha estat una de les més prestades a Gandesa del 2015), Francisco Narla a qui li hem d’agrair que ens presentés la seva agent literària , la Déborah Albordonedo i que ens obrís les seves portes a molts altres escriptors. També van arribar les primeres connexions internacionals a Andorra (Albert Villaró) i Londres (Elena Moya).

Durant aquesta temporada la Biblioteca va crear un compte a Instagram, i a partir d’aquí se’ns va acudir acompanyar la promoció del programa amb alguna fotografia del llibre acompanyat amb attrezzo que insinués la seva temàtica. Ho podeu trobar al nostre compte a Instagram (@bibliogandesa) amb el hashtag #onesdelectura

 

cupcakes

Sempre hem fet una gran feina de promoció a les xarxes socials de cada un dels llibres que recomanàvem al programa, sobre tot a twitter on quan veiem alguna referència a alguns dels llibres que havien passat o hi havien de passar el responíem acompanyat del podcast i del hashtag #onesdelectura.

La tercera temporada va ser la de la consolidació, seguíem en la mateixa línia, va arribar una altra connexió internacional, aquest cop a Colòmbia, amb Juan Jesús Vallejo parlant de “Expedición a los mundos perdidos”.

Els nostres esforços no només es van concentrar directament amb els escriptors sinó que vam començar a contactar amb les editorials, ja que un cop et coneixen el ventall és molt més ampli. Així, vam començar a treballar d’una manera més estreta amb dues persones, en Xavier Gafarot cap de premsa del Grup 62 i la Neus Chordà, de Chordà Comunicació, a part de col·laboracions puntuals de moltes altres editorials.

cinta

Durant aquesta temporada, també vam descobrir el blog : Mis libros inmortales,   un blog coordinat per l’Elisabet i la Marta, dues noies de Gandesa i de Corbera. Ens hi vam posar en contacte per animar-les a col·laborar amb el programa aprofitant la gran tasca que feien. Així va sortir una nova secció, la secció “Deliris literaris” que més endavant es va passar a dir “Reckles-inc” una secció on recomanàvem novel·la juvenil.

elisabet marta.jpg

Ara ens trobem a la temporada 4, i el 17 de desembre vam arribar al programa 100 , un programa que preteníem que fos especial, dedicat als nostres oients i col·laboradors, un programa carregat d’agraïments a totes aquelles persones que l’han fet possible. En aquest programa fèiem un breu resum de totes les edicions, 100 programes, més de 100 escriptors, 1250 descàrreges des del podcast, presentàvem les principals novetats de la nova temporada, com ara la nova careta creada per Samuel López, el comentari de les novetats de la Biblioteca de manera setmanal enlloc de mensual i un nou espai dedicat a les noves tecnologies, “Espai 2.0” on recomanem webs, blogs, comptes de xarxes socials, aplicacions mòbils i qualsevol altre recurs digital d’interès.

A vegades et preguntes val la pena? Val la pena tot l’esforç que hi ha darrera? Val la pena la constància, la il·lusió, el cor que posem en tirar endavant? Val la pena per la audiència que pugui tenir?…

Quan enviem l’enllaç del podcast als escriptors que hem entrevistat i molts d’ells et responen el bé que s’han trobat en les nostres entrevistes, quan reps un mail d’algun agent literari o editor fent-te saber que l’escriptor que havíem entrevistat aquella setmana estava molt content perquè havia vist que coneixíem el llibre en profunditat, quan envies un mail genèric demanant col·laboració a tots els escriptors que han passat per “Ones de lectura” per si volen enviar un tall de veu felicitant l’arribada al programa 100 i reps tal allau de talls de veu que no els podem incloure tots durant el programa i que el company de la ràdio les va passant durant tots els dies perquè puguin sortir totes per antena, quan un usuari ve a la Biblioteca i ens diu que ha escoltat el programa, que li ha agradat molt i que vol prendre el llibre en préstec… són petites coses que ja et donen la resposta i que t’animen a tirar endavant.

Com dèiem al principi, un 13 de març de 2013 començàvem un viatge, un viatge en què ens han acompanyat moltes persones, escriptors, escriptores, periodistes, historiadors, historiadores, editors, editores, economistes, músics, artistes, il·lustradors, il·lustradores, poetes…, un viatge que continua i que no sabem quin futur ens depara. Sí sabem que ara, almenys, ja no ens tremolen les cames quan ens posem davant del micròfon.

 

programa 100

Els 10 programes més escoltats:

  1. Lola Salmeron, La fábula de la montaña mágica. 64 descàrregues
  2. Especial programa 100. 44 descàrregues
  3. Malenka Ramos, Trilogía Venganza. 35 descàrregues
  4. Francisco Narla, Ronin i Ester Suñé, Estones d’atzar. 30 descàrregues
  5. Marta Aubà, Eròtica. 29 descàrregues
  6. Especial Anton Monné. 27 descàrregues
  7. Miquel Esteve, El joc de Sade. 24 descàrregues
  8. Gemma Pasqual, La Rosa de paper. 26 descàrregues
  9. Cinta Arasa, Missió Trobàiritz i Jordi Borràs, Warcelona, una història de violència. 26 descàrregues
  10. Sílvia Veà, La pansa esperança. 25 descàrregues

 

 

 

I tu… com ho fas?: Club de lectura experimental

clubexperimental2

L’Albert Carol Bruguera, bibliotecari i coordinador del Club de Lectura Experimental, ens explica el seu funcionament:

Des de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres hem apostat, des de fa ja uns quants anys, per convertir els nostres clubs de lectura en un referent pels nostres usuaris, un espai de trobada, ideal per a promocionar i compartir la lectura.

De mica en mica hem anat ampliant la nostra oferta per trobar nous lectors, tenint en compte les edats i els diferents interessos. Al llarg del curs 2015-2016 tindrem en funcionament un bon grapat de clubs de lectura: tres d’infantils (3r, 4rt i 5è), un de juvenil (de 12 a 16 anys), un de lectura fàcil, un de “Llegir el teatre”, dos d’adults i un de virtual del qual, avui, us en volem explicar algunes coses!

clubexperimental4

 

CLUB DE LECTURA EXPERIMENTAL

#clubdelecturaexperimental:

Es tracta d’un club que, a través d’un grup associat al Facebook de la Biblioteca de Figueres, comenta un seguit de lectures mensuals de forma virtual. Durant tot el mes i de manera diària s’ofereixen fragments, enllaços, curiositats, temes de debat, i tot de material amb la intenció d’enriquir la lectura conjunta i oferir nous punts de vista a mesura que s’avança en la novel·la escollida.

Les xarxes socials permeten utilitzar un munt d’opcions i es posa molt d’èmfasi en utilitzar diferents eines com l’Instagram o el Twitter per compartir imatges, vídeos, àudios, breus fragments o opinions al voltant del llibre i l’autor que estem comentant.

També s’aposta per intervenir en diferents comunitats de lectors com el Què llegeixes? o Goodreads , amb la intenció de buscar nous lectors i noves opinions sobre el que tractem.

No hem d’oblidar que a la xarxa es parla de moltes coses, però TAMBÉ de llibres! Aprofitem, doncs, tot allò de bo que ens donen les noves tecnologies per fer més i més rica la nostra lectura conjunta.

A més, tot i que la tertúlia és virtual, no deixem d’organitzar una última trobada presencial després de cada lectura. Així ens desvirtualitzem, ens veiem les cares i, si s’escau, convidem a algun autor (Mar Bosch -2014-, Eduard Márquez-2015- i Toni Sala -2016-) o a alguna persona que ens pugui donar una visió diferent de la lectura (la Montse Capel, fotògrafa eròtica, quan vam llegir Hotel Iris de Yoko Ogawa)

Per què un club de lectura al facebook?

  • Perquè ens ha donat la possibilitat d’incloure nous usuaris, no habituals als clubs de lectura presencials. Un públic, en molts casos, més jove i molt dinàmic a l’hora de compartir material a la xarxa.
  • Perquè ens ha donat l’opció de traspassar fronteres i obrir el nostre club a tothom que hi estigui interessat. Tenim un bon grapat d’usuaris actius que no estan relacionats amb la nostra Biblioteca i també companys de feina que ens segueixen i animen el grup.
  • Perquè ens ha donat l’oportunitat de convidar escriptors a participar virtualment del comentari de la seva pròpia obra: la Mar Bosch amb Bedlam, la Bel Olid  amb La mala reputació o l’Eduard Márquez amb L’últim dia abans de demà.

 

Per què “experimental”?

  • Perquè tot plegat va néixer com un experiment que no sabíem si funcionaria.
  • Perquè experimentem a través de les xarxes i comunitats de lectors.
  • Perquè les lectures proposades, majoritàriament, tenen un punt d’experiment, formal o temàtic, mirant sempre de sorprendre als lectors i descobrir-los noves opcions interessants. Hem llegit obres de Palahniuk, Vonnegut, Houellebecq, Nothomb, Ogawa, Baixauli, Calvino i ens esperen novel·les de  Bolaño o Joyce, per posar alguns exemples.

 

Us convidem a seguir-nos virtualment i a utilitzar les xarxes socials per compartir les vostres lectures!
clubexperimental5

 

I tu… com ho fas? Projecte Biblioteca Jove

Biblioteca Comarcal de Blanes

Biblioteca Jove: cap on caminem?  1r Premi Teresa Rovira i Comas, any 2015.

El projecte s’inicia amb la coexistència simultània de tres factors:

1 – Quasi-inexistència a nivell nacional i estatal d’espais bibliotecaris pensats  adreçats a públic jove de la franja de 12 a 18 anys aproximadament.

2 – Sol·licitud a nivell local d’una sala d’estudi per a estudiants en època d’exàmens.

3 – Cessió de l’espai de les antigues oficines de Turisme ubicades en el mateix edifici de la Biblioteca comarcal de Blanes, al servei de biblioteca (150 metres quadrats)

Davant d’aquests fets des de l’equip tècnic de la biblioteca es planteja la possibilitat de dissenyar una biblioteca jove en aquest espai cedit i donar així valor afegit a la proposta inicial d’ubicar-hi una sala d’estudi.

Entenem que l’apropament dels joves a la biblioteca pot incidir positivament en l’assoliment dels seus hàbits lectors i conseqüentment en una millor preparació per a la vida adulta.

Partim de dues premisses molt clares:

1 – Fomentar sobretot la lectura, el treball i l’estudi, introduint també activitats de formació, dinamització i lleure.

2 – Incentivar l’autogestió de la sala pels propis joves en horaris d’obertura al públic, creant un espai “sense bibliotecaris” que els ajudi a fomentar la seva autonomia i incideixi positivament en la percepció d’aquest espai per part dels joves.

A finals de l’any 2013 l’ Ajuntament dóna llum verda al projecte i s’inaugura el 24 de gener de 2014.  Són els mateixos joves qui decoren l’espai . des del primer moment ens posem en col·laboració amb el Departament de Joventut de l’ Ajuntament de Blanes de l’ Espai Morralla (espai creatiu) i és amb ells qui programem els actes d’inauguració.

Es crea el grup de treball “biblioteca jove” adscrit a la Unitat d’ Atenció a l’Usuari. Aquest està integrat per la direcció, una bibliotecària i tres persones amb funcions de TAB. Es reuneix amb una periodicitat trimestral i treballa en la programació d’activitats i serveis d’aquest espai.

Des d’aquest grup es programen activitats de formació i dinamització i es perfilen els serveis que cal oferir. Juntament amb el grup de treball de col·lecció es defineixen els paràmetres que han de definir la col·lecció d’aquesta sala. Aquests estan recollits a la Política de Col·lecció de la Biblioteca Comarcal de Blanes.

Paral·lelament a la creació de la Biblioteca Jove es crea el Bloc Biblioteca Jove: puja-hi! amb un aspecte molt atractiu i on es recull tota l’activitat del nou espai (http://bibjoves-blanes.blogspot.com.es/) .

Des de la inauguració de la biblioteca jove s’hi ha dut a terme les següents activitats:

2013

  • Concurs de graffiti. Decorem una paret de la Biblioteca Jove

2014

  • Inauguració de la Biblioteca Jove Gener
  • Arbre de la poesia Març
  • I tu com estudies?. Concurs de fotografia amb Instagram Maig /Juny
  • Taller : Artterapia grupal per a joves Setembre
  • Concurs de booktrailers per a joves de 14 a 18 anys Setembre
  • Presentació del llibre “Perdidos en el tiempo” Octubre
  • 8è Concurs de relats breus per a joves “Bolleré” Desembre
  • Celebració 1er Aniversari de la inauguració de la Biblioteca Jove Gener
  • Taller: Atreveix-te a mirar. El mòbil com a eina d’edició audiovisual Febrer
  • Presentació del treball de final de grau: Itinerari Joaquim Ruyra a Blanes. Quan el paisatge es fa literatura, de la jove blanenca Joana Muñoz Març
  • Bibliojocs a la Revetlla de Sant Jordi Abril
  • CLJ (Club de Lectura Juvenil): El llibre del cementeri Maig
  • Xerrada: Endinsant-nos en Els diables de Sa Forcanera Juny
  • Batucada Juny
  • Xerrada. Què i com s’estudia a la UOC. Juny
  • Bibliovacances. En busca i lectura (Activitat de foment de la lectura) Juliol i agost
  • Taller Stem d’Aulablanes (robòtica, ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) Juliol

A banda d’aquestes activitats lúdiques i formatives, cal fer esment de què vam inaugurar la sala, s’han fet 25 visites escolars d’ESO i Batxillerat, en les quals 500 alumnes han visitat la Biblioteca.

Pel que fa a serveis els joves tenen a la seva disposició:

  • Reserva d’espais d’estudi i treballs en grup
  • Club de lectura Juvenil
  • Bloc Biblioteca Jove: puja-hi !

Des del passat mes d’octubre s’està duent a terme, en col·laboració amb l’ entitat  Aulablanes, un taller de pensament crític/filosofia a partir de fets concrets que formen part del dia a dia dels joves amb el nom d’ Àgora Jove​.

Necessitem joves que llegeixin, que pensin i que siguin capaços de millorar el món.

El mes de gener hem iniciat ​el taller ​Reset (​tècniques sonores per a la millora del rendiment en l’estudi​​)  conduït per la Laura Ma​s​ó de BeSound.

Estem a punt de fer 2 anys i tenim moltes ganes de caminar-ne molts més plegats. Aquí teniu un espai per a vosaltres.

Benvinguts!

I tu com ho fas?… Visites Escolars

Qui juga a… descobrir la biblioteca?

Biblioteca Joan Duch de Juneda

Dins de la programació de la biblioteca Joan Duch de Juneda donem molta importància a les visites escolars. Les considerem una bona manera de donar a conèixer els serveis de la biblioteca i de poder explicar el seu funcionament ja que, en tractar-se de grups reduïts, podem dedicar més temps a cada un dels nens i nenes.

Les organitzem a principi de curs, normalment a l’octubre, perquè volem que posin en pràctica el que han après durant el curs escolar, que és quan hi ha més afluència a la biblioteca.

Convidem a les visites als nens de P5, 2n, 4t i 6è, de manera que tots els alumnes passen per la biblioteca una vegada a cada cicle.

Amb els alumnes de P5 treballem la normativa de la biblioteca a partir de dibuixos que els cdujunedaajuden a identificar bons comportaments: fer silenci, deixar els llibres al carro, portar el carnet, etc. A més omplim una “cistella de la compra” amb tots els documents que es poden emportar en préstec i diferenciant si són llibres de matèria o d’imaginació. Al final de la sessió dels més petits no hi pot faltar una estona per mirar el material i l’explicació d’un parell de contes.

Amb els alumnes de 2n, 4t i 6è fem una introducció a la CDU. A la biblioteca de Juneda tenim la CDU infantil reduïda i amb un dibuix que acompanya cada número perquè als nens i nenes els sigui més fàcil d’identificar les matèries.

 

Després d’aquesta petita explicació, per cada curs, tenim un joc preparat. Cada joc amb preguntes relacionades amb les normes i els serveis de la biblioteca i també amb la recerca d’un llibre d’una matèria concreta.

daus

Amb els alumnes de 2n juguem a l’oca. En lloc de l’oca tradicional fem servir “l’oca de la biblioteca”, adaptat i amb un tauler gegant. El funcionament és similar a “l’oca” però amb la diferència que quan cauen en una casella que no implica tornar a tirar o alguna penalització els hi fem una pregunta sobre la biblioteca. A part de guanyar el primer que arriba a la casella central també guanya el que ha contestat més preguntes. A més les caselles de “càstig” com ara perdre un torn, tornar a començar o retrocedir, tenen el dibuix d’un mal comportament (menjar, cridar, córrer). En canvi també hi ha caselles de bon comportament que et permeten tornar a tirar els daus.

A la visita dels alumnes de 4t juguem al dòmino. També és una adaptació del joc tradicional, amb fitxes gegants, però a l’hora d’unir les peces no s’ha de buscar el mateix dibuix sinó que es tracta d’un joc de preguntes i respostes.

domino         trivial

Amb els nois i noies de 6è juguem al Trivial. És un joc més complicat per les regles que té i les preguntes estan adaptades a la seva edat. Els temes de cada un dels colors són:

-Blau: serveis i activitats

-Rosa: normativa de la biblioteca

-Groc: documents en paper

-Marró: Audiovisuals

-Verd: catàleg

-Taronja: imaginació i autors

Jugant a aquests jocs tradicionals adaptats els nens i nenes arriben a conèixer millor i d’una manera divertida, les biblioteques públiques i el seu funcionament cosa que posteriorment els permet moure’s amb més agilitat i coneixement per la biblioteca.

I tu com ho fas?… Aparadors Culturals

Aparadors Culturals amb Meritxell Trullàs

Em fascina el món dels aparadors i el procés de disseny i muntatge d’aquestes creacions efímeres. Des de la biblioteca intento adoptar la creativitat com una actitud amb la que afrontar el dia a dia. D’aquí sorgeix el concepte d’aparador cultural. (Harmònic)

Què fem a les biblios?

L’aparador és una de les eines més poderoses utilitzades pels establiments comercials per incrementar les vendes o el consum de serveis. També reflecteix la identitat del comerç, d’aquí la importància que té l’existència d’una coherència entre l’aparador, l’interior de la botiga, i la filosofia de l’establiment. L’aparador és un  mitjà de comunicació.

L’aparador de la Biblioteca Can Pedrals és una finestra oberta als ciutadans que ens permet oferir mirades diverses sobre temàtiques diferents. Sovint les ambientacions es relacionen amb les accions que passen a l’interior de la pròpia biblioteca. D’altres vegades, posem el zoom a efemèrides o celebracions en clau de ciutat.

Què fem a les biblios?

Aquesta iniciativa s’inicia l’any 2007 i és a partir del 2010 que es consolida de manera regular i s’integra en la política de visualització i comunicació de la biblioteca. Els aparadors s’incorporen en la programació anual i la seva rotació és mensual. És un espai rellevant que mimem i cuidem perquè el considerem un canal de comunicació a través del qual podem transmetre la visió de la biblioteca com un espai viu, en sintonia amb el que passa a la nostra ciutat i en constant transformació. L’aparador transmet la nostra imatge, el que ens diferencia i la qualitat dels productes.

En el disseny de cada aparador intervenen dos eixos. El primer, el tema central sobre el que es desenvoluparà la instal·lació. I, el segon, el missatge que volem fer arribar al ciutadà amb l’objectiu final de convidar-lo a entrar i fer ús de l’equipament.

Els materials que fem servir són reciclats i d’elaboració pròpia. Tot el personal de la biblioteca es fa partícip d’aquesta iniciativa ja sigui perquè aporta materials, idees o bé s’implica de manera directa en la seva creació. Aquesta activitat fomenta el treball en equip des d’una vessant més creativa i afavoreix incrementar el sentit de pertinença ja que, d’alguna forma o altra, tots ens sentim nostre l’aparador.

Per saber-ne més:

I tu com ho fas…Laboratori de lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert, Granollers

Laboratori_1     Laboratori_2

El laboratori de lletres i imatges, de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers

Glòria Gorchs, Bibliotecària de l’àrea infantil, ens explica com funcionen els laboratoris de lectura:

gloriagorchs

  Tot i que no és fàcil definir els laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:

“Espais de creació per a famílies que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

Més enllà de definicions, els laboratoris han resultat ser un camp d’experimentació i de contacte amb les famílies, per donar a conèixer, jugar, inventar, i descobrir nous llibres i autors.

Els laboratoris van néixer per trencar una mica la dinàmica de programar activitats que no sempre eren realment de promoció lectora o cultural.

Teníem la sensació que els pares portaven els infants a tallers diversos per passar l’estona, però sense la disposició d’implicar-se o interactuar.

Les activitats a vegades s’externalitzaven a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això: des de l’àrea infantil es decideix quins llibres es volen potenciar, posar en circulació. Es treuen dels prestatges aquells llibres que, com diu l’editora Arianna Squilloni, són llibres que mosseguen, i el mateix personal bibliotecari dissenya una activitat que giri al seu voltant. Àlbums il·lustrats, poesia, teatre, música, dansa, plàstica, totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Al cap i a la fi, doncs, els laboratoris ens permeten dedicar un espai i un temps a convèncer les famílies de la importància d’escollir llibres de qualitat, tant a nivell narratiu com visual.

D’alguna manera es tracta d’una formació encoberta per als pares, o en tot cas un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

A la Biblioteca Roca Umbert el Laboratori de lletres i imatges té lloc un dissabte al mes, a dos quarts de sis de la tarda, i es dirigeix a famílies amb infants a partir de 5 anys. L’activitat, que es limita a un grup de 20 infants (més les seves famílies), té una durada aproximada de 90 minuts. Cal inscripció prèvia.

laboratori_3  laboratori_4

Us recomanem passejar-vos pel blog del Laboratori de lletres i imatges perquè us feu una mica la idea de com intentem crear moments que uneixin lectura i vivències, que siguin emotivament prou impactants perquè perdurin a la memòria dels infants.

 Web: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges/

 Més informació:

Article a la revista Faristol. Què son els laboratoris de lectura?

http://www.clijcat.cat/faristol/descargas/77/1_77.pd

DECÀLEG DELS LABORATORIS DE LECTURA

  1. El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
  2. La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
  3. El dinamitzador final pot ser extern, però el laboratori neix d’un objectiu o necessitat de la biblioteca i es dissenya i s’executa conjuntament amb el personal de l’àrea infantil.
  4. Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
  5. La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa. Els petits detalls i els objectes aporten valor a l’experiència, la completen i faciliten certa predisposició de les famílies.
  6. Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.
  7. Es mostra la diversitat del fons de la biblioteca. En lloc de classificar els llibres, els desclassifiquem i es busquem nous vincles entre ells.
  8. Les famílies no són receptores passives, sinó al contrari: els laboratoris requereixen una implicació molt activa i vivencial. El dinamitzador cedeix tot el protagonisme a les famílies i ell és un mer guia o acompanyant.
  9. La creativitat és el nexe d’unió que ens permet, partint dels llibres o les històries, arribar a noves formes d’expressió: jocs literaris, artístics, teatrals, musicals…
  10. Hi ha la voluntat de documentar exhaustivament el funcionament dels laboratoris i difondre les propostes a la xarxa, per poder ser compartides, avaluades, millorades i adaptades, seguint les apostes actuals pel 2.0 i la construcció col·lectiva de noves realitats.

Decàleg elaborat a Granollers, juliol 2012, en una I Jornada de Laboratoris de lectura.