Entrevista a Oihana Montilla, Directora de Mediateca – InfoAsia (Casa Àsia)

ohiana

                             Oihana Montilla Ojeda|Directora de Mediateca – InfoAsia|CASA ÀSIA

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sí i no. Hi ha una mica de tot. És veritat que una gran part de la societat encara segueix tenint aquest estereotip, però és que en la nostra jornada laboral ordenem i demanem silenci! Tot i que és cert que fem moltes altres coses i per sort la percepció social de l’ofici està canviant o almenys els usuaris habituals saben que oferim serveis que van més enllà d’aquest clixé. Per a aquells que desconeixen tot el que proporciona una unitat d’informació, documentació i formació, o el que és el mateix, una biblioteca del segle XXI, la manera de procedir a la Mediateca Casa Àsia és escoltar a l’usuari. En el seu discurs busquem com poder adaptar-nos a la seva demanda seleccionant entre tots els nostres serveis el que millor s’adapta, per així poder satisfer aquesta necessitat i molts d’ells acaben sorpresos de l’ajuda que els prestem. És una forma de descobrir del que som capaços. També ens ha passat el contrari, és a dir les sol·licituds dels usuaris han provocat crear serveis que no oferíem fins al moment i aquest va ser el cas d’un projecte denominat Rutes Asiàtiques. Moltes persones ens demanaven assessorament en lectures de països concrets, que els suggeríssim novel·les o quina pel·lícula el recomanaven… i així és com vam crear aquesta secció: Rutes asiàtiques

Com has anat a parar a una biblioteca?

Quan era estudiant d’Història, passava més temps a la biblioteca que a classe. Sí, ho confesso, mai em van agradar aquelles classes magistrals i ja des de llavors buscava la informació pel meu compte. Les biblioteques universitàries on jo estudiava eren d’accés tancat i havies de demanar el llibre al personal de la biblioteca que anava a buscar-los i t’avisaven al cap d’una estona quan ja estaven disponibles… a mi m’intrigava molt què hi havia exactament, com era aquell lloc on anaven a buscar els llibres. En rebre material que em donava les respostes per fer els treballs i poder estudiar les assignatures de classe, era font de coneixement i saviesa, tot es resolia buscant a la biblioteca. Per això per a mi l’accés a la informació sempre ha estat símbol de llibertat: i així és com he acabat en una biblioteca, escollint ser lliure.

Ho canviaries per…

No em preocupa el canvi, de fet m’agrada, sóc de canviar i d’afrontar nous reptes i projectes, en definitiva d’innovar en tot allò que estigui relacionat amb els continguts, la gestió de fonts d’informació i documentació i vinculat sempre a les noves tecnologies.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Ui sí! Recordo quan era a Cartagena d’Índies (Colòmbia), que vaig anar a treballar a la biblioteca del Centre de Formació de la Cooperació Espanyola i el primer que em van encarregar va ser reclamar préstecs fora de termini. Em van facilitar una llista i en una de les trucades em van contestar que la persona per qui preguntava era a Espanya de vacances, i quan vaig penjar en veu alta vaig dir “mira, quina casualitat!”. I ho vaig comentar com a   anècdota a la meva cap. De seguida se li va canviar la cara, es va posar molt seriosa i em va preguntar el nom de la persona. Quan la vaig veure sortir disparada de la biblioteca i jo sense entendre res però tement-me que havia ficat la pota, vaig anar al pati on la vaig veure morta de riure. Va resultar que aquella persona era el director del centre. Em vaig posar vermella com un tomàquet perquè no vaig associar el nom amb el càrrec però vaig pensar “Quin exemple!”. Mai vaig encaixar bé aquella situació i a dia de avui segueixo sense portar bé que certes obligacions siguin només per a alguns …

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

En una biblioteca on els recursos econòmics no es vegin com una despesa sinó com una inversió. En una biblioteca on les persones que treballen ho facin per projectes i d’acord amb les seves competències i habilitats. En una en la qual a més de les activitats que habitualment es realitzen i la disponibilitat de literatura, música, cinema i recursos digitals, sigui la “biblioteca de les coses” on prestin o estiguin disponibles màquines de cosir, guitarres elèctriques, tendes de campanya. ..o una “biblioteca humana” amb persones que prestin el seu temps per llegir en veu alta, ajudar a fer alguna cosa que no saps, per aconsellar-te sobre un tema específic o per compartir experiències. M’agradaria treballar en una biblioteca que fos un laboratori de tendències en el qual identificar les millors tecnologies de l’aprenentatge es convertís en un dels seus grans compromisos. Treballar en una biblioteca que tal com deia Felipe a les vinyetes de Mafalda, sigui més important que un banc. Es com una  frase que vaig llegir una vegada, “siguis qui siguis i com siguis” tinguis un espai per a tu.

 Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

¿Només un? Umm … val … més que un hobby llavors compartiré un moment, una manera de ser que m’encanta és quan aconsegueixo transportar-me un altre lloc a través del dibuix, de la pintura o del collage mentre escolto música a tot volum. Omm!

Moltes gràcies, Oihana!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s