Entrevista a Mario Aguilera Giménez

MarioAguilera

Mario Aguilera Giménez. Nota: L ‘entrevista va realitzar-se quan en Mario era Director de la             Biblioteca Mercè Rodoreda, de Sant Joan Despí; actualment és el Director de la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat.

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es  passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sí. Penso que aquest estereotip del bibliotecari, o millor dit, de la bibliotecària, encara és molt present a l’imaginari col·lectiu. Sovint em passa que quan li dic a algú que sóc bibliotecari em respon: “tu bibliotecari?! No ho sembles!”.

Si volem que la gent percebi que els bibliotecaris fem altres coses, com a mínim, hem de fer que les biblioteques siguin dinàmiques i que en elles succeeixin situacions diferents més enllà de mantenir el silenci i de prestar documents.

Les xarxes socials són una bona eina per fer visible la feina que hi ha darrera de qualsevol servei o activitat que es realitzi a la biblioteca. Un exemple recent: al vestíbul de la biblioteca on treballo vam fer una exposició fotogràfica d’autors/es. Vam penjar a les xarxes socials imatges del procés de muntatge de l’exposició: mesurar l’alçada on s’ havien de col·locar les fotografies, col·locació de l’adhesiu a les imatges, muntatge d’una vitrina i finalment el resultat de l’exposició acabada. Un altre exemple és que hem penjat a Youtube vídeos en què el personal de la biblioteca apareix elaborant un plat de cuina amb productes extrets de l’hort urbà de la biblioteca (Podeu veure l’enllaç aquí)

No m’agrada l’actitud d’algunes persones que per mostrar que estan sobrecarregades de feina esbufeguen o fan excessius moviments ràpids i poc precisos. Sovint faig la comparació entre una biblioteca i un restaurant. Molts restaurants tenen la cuina a la vista dels comensals però sempre hi ha una part de la feina que la fan fora de l’abast del client perquè interrompria l’estat d’atenció dels clients. A la biblioteca és igual. A la sala és bo que predomini un ambient de calma que permeti a l’usuari entrar en un cert estat d’aïllament del món exterior per centrar-se únicament en allò que està fent a la biblioteca i viure l’estada a la biblioteca com una experiència. El personal a sala ha de mostrar-se relaxat encara que estigui sobrecarregat de feina o necessiti treballar amb celeritat. A ningú li agradaria que en un restaurant l’atengués un cambrer estressat i nerviós, oi?

Com has anat a parar a una biblioteca?

Per casualitat. Ser bibliotecari no va ser la meva vocació. Jo era un d’aquells joves que anava diàriament a la biblioteca un parell d’hores a la tarda perquè sortia de l’escola i havia de fer temps fins a començar alguna activitat extraescolar.

De més gran, després de treballar un parell d’anys en una feina que requeria bastant esforç físic, vaig decidir que havia d’estudiar alguna cosa. No sabia què estudiar però a l’institut vaig agafar una mena de fòbia per l’anglès i les matemàtiques. Vaig anar a la biblioteca a consultar un llibre que recollia els plans d’estudi de totes les carreres universitàries que s’impartien a les universitats públiques catalanes i vaig descartar qualsevol que tingués alguna d’aquestes assignatures. Al final el llistat es va reduir a dues opcions: Ciències polítiques i Biblioteconomia.

Mentre estudiava la carrera, les biblioteques públiques tampoc eren la meva preferència. M’interessaven més els centres de documentació. Un dia un company de la facultat em va animar a presentar-me a una borsa de treball per a auxiliars de biblioteques. En el meu cas, vaig començar a estimar la biblioteca pública quan hi vaig començar a treballar. Va ser llavors quan vaig descobrir que les biblioteques públiques tenen una capacitat transformadora de la societat i de les persones molt poderosa. I això és el que realment dóna sentit al meu dia a dia a la feina.

Ho canviaries per…

Ara mateix no ho canviaria per res perquè la feina em continua il·lusionant i sempre hi trobo nous al·licients però m’agrada tot allò relacionat amb la gestió cultural i el món editorial. Si haig de mullar-me diria que algun dia m’agradaria treballar com a tècnic de cultura municipal.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball.

En puc explicar dues? És que una no és gaire divertida.

Aquesta anècdota ja ha prescrit. Es va celebrar una roda de premsa del president del FC Barcelona al mateix edifici on es troba la biblioteca. L’Alcalde de la ciutat li va fer una visita per la biblioteca i un grup de fotògrafs de diferents mitjans de comunicació  els va anar seguint per tota la biblioteca.

Un escriptor local havia escrit un llibre sobre la vida d’un ex-jugador local del Barça i volíem que el president es fes una fotografia amb el llibre a les mans. Vaig trobar un exemplar com apartat al taulell i vaig creure que estava preparat per a la fotografia. Va resultar que el llibre estava separat perquè no s’havia enquadernat correctament. Just en el moment d’entregar el llibre al President, amb tots els fotògrafs allà presents, vaig veure que el llibre estava enganxat del revés, cap avall. Per sort, el senyor Bartomeu anava amb moltes presses i no va arribar a obrir el llibre.

Aquesta altra anècdota no és divertida però a mi em va influir molt:

Un dia se m’acosta un usuari per agrair-me que féssim activitats per a les famílies a la biblioteca. Tot seguit m’explica que a casa estaven passant per un moment econòmic molt difícil. Això els causava moltes tensions familiars a casa i els impedia fer gaires activitats lúdiques amb les filles. Participar en les activitats familiars de la biblioteca era per a ells un bàlsam de pau.

Crec que fins aleshores no havia estat prou conscient de la importància i de la necessitat de programar activitats de dinamització per a les famílies.

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Fa uns mesos vaig assistir al VII Congreso de Bibliotecas Móviles i la feina de les companyes dels bibliobusos em va entusiasmar. Les rutes i els pobles per on passa el bibliobús són molt macos i el tracte amb el públic és molt proper i personalitzat.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Tinc un nen petit i no disposo de massa temps per a mi. Tinc la sort que gaudeixo amb coses simples i quotidianes: llegir, passejar, viatjar i conversar. No sé si compta com a hobby però sóc un caçador d’ofertes per Internet. També porto un  “troll” a una xarxa social amb el qual faig sàtira de temes d’actualitat. Res de l’altre món, la veritat.

Moltes gràcies, Mario!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s