Entrevista a Emili Juan, de la Biblioteca Pública de l’Olleria

Emili Juan       Emili Juan Soriano, és el Bibliotecari de la Biblioteca Pública de l’Olleria (València)

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Sincerament, crec que no. Crec que la gent percep que el rol de la biblioteca i de la gent que hi treballa ha canviat. En aquest sentit, l’aspecte tecnològic té una incidència important, ja que des de les biblioteques s’ha fet molt per minimitzar els efectes de l’escletxa digital i s’ha sabut donar resposta a les necessitats de moltíssima gent en aquest aspecte concret. Ara bé, i ara vénen els matisos, ens costa projectar aquesta imatge de modernitat i eficiència, en bona part, perquè no som capaços de transmetre-la nosaltres mateixos.

Crec que una bona dosi d’entusiasme per part nostra és imprescindible, però no és suficient, ens calen recursos, no només econòmics. Tanmateix, considere que un bon ús de les xarxes socials ens poden ajudar en aquest sentit, ja que ens apropen a molts usuaris per mostrar-los, no només què fem i com ho fem, sinó per a interactuar amb ells i retroalimentar-nos de les seues propostes.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Uf! Quan vaig finalitzar els estudis d’Història no tenia massa clar què volia fer, va ser aleshores quan vaig fer un curs de Postgrau en Biblioteconomia i Documentació i la roda ja no va parar. Vaig començar a un centre de documentació especialitzat en llengües, després em va sorgir l’oportunitat de dur la biblioteca i la gestió cultural de Montaverner, el poble on visc. Van ser anys de molta il·lusió i treball en els quals s’aconseguí dinamitzar culturalment, crear un hàbit de consum cultural i consolidar un equipament bibliotecari magnífic per a un poble petit.

A finals de l’any 2009 vaig moure’m, uns insignificants 6 kilòmetres, per incorporar-me a la biblioteca de l’Olleria. El repte novament era apassionant. Molta feina a fer en un període d’austeritat i restriccions que ofeguen literalment la biblioteca. Crec, i aquí sóc molt crític, també amb mi mateix, que no s’hi ha fet prou, que hi ha molt de marge de millora en moltíssims aspectes. Un poble com l’Olleria requereix d’un servei bibliotecari molt més potent. Veurem què ens depara el futur.

Paral·lelament, al llarg d’aquests anys vaig realitzar la Llicenciatura de Documentació a la UOC i un parell de màsters per completar la meua formació.

Ho canviaries per…

No ho canviaria. Em satisfà moltíssim treballar per a la gent. Recentment, llegia, no sé on, que el col·lectiu de bibliotecaris, malgrat la pèrdua de drets econòmics i laborals que hem patit els darrers anys, continua sent un dels més satisfets amb la seua feina. Ho corrobore.

Poder compartir impressions sobre les lectures, resoldre un dubte informatiu, etc., et retorna molt més del que hi aportes. La gent, en general, és molt agraïda.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Quan dus uns quants anys de trajectòria professional te n’han passat de tots els colors, algunes encara inconfessables. Potser no deixa de sorprendre’m la casuística dels llibres que dónes per perduts i que miraculosament un dia apareixen. Que si he retirat la rentadora i m’ha aparegut, que si el nen l’havia ficat darrere del radiador, que si l’ha mossegat el gos, i així…

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

No et diria cap biblioteca concreta. Sí et diré que, com que sempre he treballat en biblioteques petites, m’atrau la idea de poder treballar en una biblioteca gran, amb un equip de persones ampli. I ja posats a triar, per què no fer-ho en una biblioteca de l’estranger on a banda de l’aspecte professional s’hi afegisca una experiència vital diferent i enriquidora.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Què complicat! Faig de pare de dos xiquets i aquest és un hobby molt absorbent. Bromes a banda, sóc una persona bastant ‘normaleta’, sense estridències, m’agrada la lectura, viatjar, l’esport. Viure a la perifèria de grans nuclis urbans, equidistants d’Alacant i València, limita a l’hora d’accedir a determinades propostes culturals però, tot i això, hi anem de tant en tant, igual que ens agrada també conèixer les muntanyes i els racons del nostre país.

Moltes gràcies, Emili!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s