Entrevista a Marisa Serret, Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori

Marisa Serret. Auxiliar Tècnica Bibliotecària. Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Penso que moltes persones que venen a la nostra biblioteca només veuen que fem de “policies” demanant silenci i ordenant… hehehehe… Però també és veritat que n’hi ha moltes d’altres que veuen que en aquest espai es programen moltes activitats diferents. Per públics diversos. Que ens adaptem a les seves necessitats. Que busquem solucions que els siguin realment útils. Què col•laborem amb les entitats del poble i les fem visibles. Que integrem nous fons i fem expurg. Que gestionem donacions… Sintetitzant, els usuaris de la nostra biblioteca veuen a la biblioteca com un aliat a mesura que necessiten aquesta aliança.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Gràcies a que el meu entorn laboral va tancar. En aquell moment tenia la mainada petita i anava molt sovint a la biblioteca. M’encantava ser-ne usuària i vaig pensar que si havia de canviar de feina estaria bé fer-ho en un ambient que m’agradava com a lleure.

Ho canviaries per…

Ara per ara no ho canviaria per res del món. M’encanta cadascuna de les parts de les  feines que faig a i per a la biblioteca.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Més que una anècdota us explicaré un fet que em passa tot sovint… i és que tinc la sensació que m’arriben els ítems necessaris per millorar a mida que estic preparada per assumir-los. Sobretot en referència a la biblioteca.

Per exemple, aquest any ens varem afegir al Menú de Lletres de les biblioteques de Girona. Anava sobre la Literatura japonesa. Teníem pensades vàries obres per fer el centre i estava pensant que m’agradaria proposar un taller d’origami per complementar-ho. …

I entra a la biblioteca una persona amb trets asiàtics que jo no hi havia vist mai. Com és habitual quan entra una persona nova, vaig ensenyar-li la nostra biblioteca perquè es situés. Mentre li ensenyava li vaig preguntar d’on era i em va dir que japonesa!!! Llavors li vaig preguntar si li agradaria col·laborar  amb la biblioteca en una activitat. Ella, tota seriosa, em va deixar parlar. Quan vaig acabar em va dir: si vols puc fer una sessió de papiroflèxia. Jo en cap moment li vaig dir que era justament el que tenia en ment. Varem fer la sessió i va ser un èxit!

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

No sé, potser per veure com funciona una biblioteca totalment diferent m’agradaria treballar en alguna universitària… o potser en la infantil de Salt… Qualsevol en la que aprengués noves maneres de fer i que després pogués aplicar a la meva hehehehe

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Jo sóc una persona molt d’estar a casa, amb els meus. Llegint, caminant, xerrant… Un hobby: caçar bolets!!!

Moltes gràcies, Marisa!

Què fem a les biblios?

Jo <3 la biblioteca

candida.JPG

 

Reprenem la secció Jo Estimo la Biblioteca, amb una usuària que ens parla de la Biblioteca Carles Rahola.

NOM: Cándida Molina

EDAT: 75

PROFESSIÓ: Mestra jubilada

BIBLIOTECA: Carles Rahola de Girona

DEFINEIX LA BIBLIOTECA: Lloc on pots trobar informació de qualsevol tema

QUIN ÚS EN FAS? Força sovintejat. Hi vaig 6 o 7 cops al mes

QUÉ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA? L’ambient i la possibilitat de trobar allò que busco. L’amabilitat de tot el personal

QUÈ CREUS QUE ES PODRIA MILLORAR? Molt del que acompanya la projecció de les pel·lícules: so, seients…

ALGUNA ANÈCDOTA? Trobar, al club de lectura, gent que feia anys que no veia

COM SERÀ LA BIBLIOTECA DEL FUTUR? Potser podria incorporar una secció de teatre i que els interessats poguessin representar obres que s’haurien llegit en un club de teatre

Moltes gràcies, Càndida!

Recordeu que hi podeu dir la vostra omplint el següent formulari:

JO ESTIMO LA BIBLIOTECA

Repte de març: #aparadorsculturals

aparadors

Estem al març, ja es respira la primavera, i segur que això (i  altres coses) dóna per a molts #aparadorsculturals. Aquesta és l’etiqueta que us proposem aquest mes. Com sempre, participar és molt senzill: pugeu fotos amb aquesta temàtica i el hashtag i cada setmana en destacarem una. Qui comença?

Acabem de deixar enrere el repte #prestatgesdebiblioteca que ha donat peu a propostes molt engrescadores, com aquestes que hem destacat especialment:

 

Els dimarts toca: #llegintioga

 

Ens agraden els reptes, les coses novedoses, el “mens sana in corpore sano”, els hashtags i les col·laboracions, així que quan vam veure la proposta de la Cinta i la Núria des de la Biblioteca de Gandesa no podíem fer més que proposar-los aquest espai per a explicar la seva iniciativa. A més, fa poc els de Baratz van publicar un post relacionat sota el títol 12 posturas de yoga para los amantes del yoga y la lectura.

Així ho expliquen la Cinta i la Núria:

Ajuntar el ioga amb la lectura i plasmar-ho en una imatge ens va semblar la millor manera d’expressar la unió entre la salut interior i l’exterior, una forma simbòlica de buscar l’equilibri entre la ment i el cos. I és que aquí a la biblioteca hem tingut la sort de trobar-nos dues persones, Cinta i Núria, amb aficions comuns, molta energia i motivació i ganes d’aprendre i compartir noves coses.

La pràctica del ioga ens ajuda en el nostre camí per la vida, i la lectura ens acompanya cada dia, com a professió i com a afició. Per això hem decidit crear el repte #llegintioga, que es durà a terme els dimarts.

Tothom qui vulgui participar haurà de publicar una foto a Facebook, Instagram i/o Twitter fent una postura de ioga i amb un llibre, sense oblidar posar el hashtag proposat. Així, indirectament, mostrem que les biblioteques són espais de creació física i mental, i que a la biblioteca de Gandesa hi vibra una energia especial.

Animeu-vos a participar!

 

 

EL LECTOR NEIX I ES FA… DE VEGADES

Porto 23 anys treballant en biblioteca pública, i la majoria de la meva feina l’he desenvolupat en sala infantil i dinamitzant activitats de foment de la lectura, així que tinc una opinió formada sobre el fet de llegir. Aquesta, evidentment, és molt personal i segur que molts no hi estareu d’acord, però he volgut exposar-la perquè em posen bastant nerviosa els milers de decàlegs i consells per a crear bons lectors que corren per llibres, articles i xarxes.

Un exemple recent d’això últim seria l’article de Raquel Font a Ara criatures: Nens que devoren llibres. Però si exploreu una mica per la xarxa en trobareu a cabassos, i les recomanacions més o menys són les mateixes:

  • Que vegin actituds lectores a casa
  • Que els pares expliquin contes des de ben petits
  • Visites habituals a les biblioteques i/o llibreries
  • Que es regalin llibres

I un llarg reguitzell de bones pràctiques lectores que ningú discuteix.

Hi estic d’acord… a mitges. Estic plenament convençuda que hi ha persones que neixen lectores, i que llegiran malgrat no es donin les condicions idònies, i que hi ha persones que, malgrat tenir aquestes condicions, no llegiran (i em refereixo a llegir com a lectura per plaer, com a opció a altres alternatives d’oci)

A casa tinc la prova palpable d’això mateix: la meva mare ho va tenir negre per a ser lectora, ja que a casa seva no fomentaven la seva passió pels llibres, sinó tot el contrari, sentia comentaris que l’animaven a fer altres coses perquè llegir era perdre el temps. Ella va continuar llegint i s’ha convertit en una lectora compulsiva, i no només això, també fet els seus “pinitos” com a escriptora guanyant el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó l’any 1994 amb La mostra de l’olivera.

Aquesta mare lectora va provar d’acostar l’espurna de la lectura a les seves tres filles. Recordo sobretot les constants visites a la Biblioteca Pública de Tarragona. Els llibres d’Enid Blyton primer i més tard Agatha Christie, Conan Doyle… etc. volaven de la biblioteca a casa i de casa a la biblioteca. Tant em van fascinar els llibres i la lectura que vaig decidir estudiar biblioteconomia. Les meves germanes han triat camins diferents. Llegeixen, sí, però no de forma tan habitual com jo, i això que l’ambient a casa era el mateix per a les tres.

Ara jo tinc dues filles i  han tingut tots els estímuls per a convertir-se en bones lectores, fins i tot molts més dels que apareixen als llistats de consells: tingueu en compte que faig sessions de contes a la biblioteca (sovint assajades abans amb elles), i que han vist sempre com preparo i dinamitzo les sessions de clubs de lectura. Malgrat això cap de les dues són lectores, en el sentit de tenir la lectura com a font principal de gaudi davant altres opcions.

Dit això, vist l’exemple a casa, i havent constatat casos similars en altres famílies que conec, he arribat a la conclusió que el lector neix i passarà per damunt de qualsevol obstacle per tal de satisfer la seva ànsia lectora. I aquells que no són lectors nats poden arribar a ser-ho, de vegades, si se segueixen els consells que abans us comentava… o no.

Això no vol dir que estigui en contra, ni molt menys, dels decàlegs i les recomanacions lectores. Benvinguts siguin, i jo continuaré fent activitats de dinamització per a provar d’encomanar la passió lectora, tant als lectors nats com als que no ho són, perquè crec fermament que llegir, com diu José Antonio Marina a La Màgia de llegir: “… és aconseguir la clau per entrar en un nou món…proporciona una alegre sensació de plaer i llibertat”.

El tema de la multitud d’estímuls tecnològics que roben hores a la lectura ja el tractarem en una altra ocasió.

Rosana Andreu

Entrada escrita originàriament per Color de tardor

Repte mensual: #prestatgesdebiblioteca

Nou #reptemensual: #prestatgesdebiblioteca #twqf. Esperem les vostres fotos #quèfemalesbiblios

A post shared by @quefemalesbiblios on

 

Comencem febrer amb repte nou repte. En aquest cas reprenem un que ja vam fer anteriorment, i que és molt facilet: #prestatgesdebiblioteca. Es tracta de fotografiar els prestatges de la biblioteca, o els de casa vostra. De moment hi ha a Instagram 59 fotos etiquetades amb aquest hashtag, però en volem més: penseu que el hashtag en anglès, #libraryshelfie, n’acumula 7552 en el moment d’escriure aquest post. Vinga, a registrar prestatges i a posar en joc la nostra imaginació.

Pel que fa a gener, el repte #bibliobizarro no ha tingut gaire repercussió. Només s’han animat la Biblioteca de Cambrils, la Biblioteca Carles Rahola, la Biblioteca Pública de Lleida i la Biblioteca Mercè Rodoreda, així com l’ Anabel Ramos. A totes moltes gràcies, i us animem a continuar amb aquest món “bizarro”. Aqui teniu les joies:

 

 

 

La bústia de donacions té cops amagats… #bibliobizarro #bibliotequespúbliques @bplleida @quèfemalesbiblios

A post shared by Anabel Ramos (@ramosrebolloanabel) on

 

 

Repte mensual: #bibliobizarro

 

bibliobizarro

 

El mes de desembre vam emprendre, un any més, el repte a Instagram #nadalalabiblioteca, que ha servit per a veure un munt de fotos i videos de tot allò que s’ha cuit a les biblioteques durant el període nadalenc. Podeu veure les fotos destacades més avall.

Ara us proposem un repte nou, tot i que no novedós. Ens agradaria afegir-nos a la proposta de Infobibliotecas sobre continguts “bizarros”: Biblioteca bizarra. Segur que a les vostres biblioteques podeu trobar moltes joies com les que proposen al seu bloc. A twitter ja fa dies que corre l’etiqueta, però a Instagram mentre escrivim aquest post només hi ha una foto etiquetada. Us animeu?

Fotos destacades #nadalalabiblioteca:

 

1a destacada #nadalalabiblioteca arbre de nadal a la @bmanresaab #twqf #quèfemalesbiblios #reptesqfb

A post shared by @quefemalesbiblios on

2a destacada #nadalalabiblioteca: ninot de neu de la @bibstacoloma #twqf #reptesqfb #quèfemalesbiblios

A post shared by @quefemalesbiblios on

 

 

Entrevista a Rosa M. Fusté, Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

rosa-maria-fuste-03-2016Rosa Maria Fusté, és la Directora de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que la gent usuària, la que trepitja periòdicament les biblioteques és molt conscient que aquesta visió respon més a un estereotip que a la realitat, tanmateix sempre hi haurà gent que es quedarà amb el tòpic.

Gràcies a la visibilitat que hem aconseguit amb les xarxes socials fem molt evident  la diversitat de la nostra feina. També l’energia, professionalitat i il·lusió que posem en la nostra feina s’acaben transmetent i la gent ens veu com un referent cultural a tenir en compte.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Ja de petita volia ser bibliotecària, no m’imagino exercint una altra professió.

Val a dir també que el poble on vaig néixer, Ulldecona, va ser dels primers en tenir una Biblioteca Popular i crec que la bona feina que van fer les bibliotecàries que hi van treballar es nota: és un poble amb molts bibliotecaris, que estem treballant arreu, i també en la bona percepció social que té la professió (jo mateixa encara recordo la meva mare ensenyant-me amb il·lusió i agraïment un llibre que la bibliotecària de la “seva biblioteca” li havia regalat en un concurs)

Ho canviaries per…

Crec que per res del món,  m’agrada la meva feina tot i que no s’hi destinin els recursos que caldria.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

“Vull una novel·la on surt una dona de Tortosa”… Després d’una mica de conversa per veure si podia aportar cap més detall resulta que volia Dónde nadie te encuentre, d’Alicia Giménez-Bartlett

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Doncs mira per allò de “roda el món i torna al born” m’agradaria tornar a la primera biblioteca on vaig treballar de bibliotecària: la Biblioteca Pública Arús. En tinc un gran record!

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

Sóc força cuinetes –m’agrada l’alquímia de la cuina, jugar amb els productes i gaudir de la taula amb la família i amics-. Bé, m’agraden altres coses: llegir a la platja –quin plaer!- el bon cinema, passejar i viatjar.

Moltes gràcies, Rosa!

Repte de desembre: #nadalalabiblioteca

 

S’apropa desembre i tenim, com cada any el repte #nadalalabiblioteca. Etiqueteu totes les fotos relacionades amb el Nadal: decoració, aparadors, el personal felicitant les festes, les novetats més hivernals, activitats a la vora del foc… Cada setmana en destacarem una.

I pel que fa al repte de novembre, aqui us deixem les fotos destacades. Moltes gràcies a tothom per participar!

 

 

 

 

 

Entrevista a Iris González, de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé

irisgonzalez                          Iris González Alfonso (Sala infantil de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé )

Penses que la visió que la gent té d’un bibliotecari és encara la d’aquella persona que es passa la jornada laboral ordenant i demanant silenci? Com els faries veure que es fan moltes altres coses?

Crec que aquesta visió tan estereotipada de la professió bibliotecària encara està molt estesa, però no tant com fa uns anys. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens han ajudat a fer veure que des de les biblioteques fem moltes més coses que demanar silenci i endreçar prestatges de llibres.

Els programes de formació tecnològica i les activitats culturals diverses (més enllà dels necessaris clubs de lectura) crec que han ajudat als usuaris a veure que les biblioteques anem més enllà. La manera com ens comuniquem amb ells també és vital.

Com has anat a parar a una biblioteca?

Doncs va ser per casualitat. La meva intenció era matricular-me a Traducció i Interpretació perquè des de petita he tingut facilitat per aprendre idiomes, però mentre estudiava COU, la meva mare va llegir un article on es parlava de Biblioteconomia i Documentació com una de les carreres que més sortides professionals tenia.

Ho canviaries per…

Ho canviaria per cuinar i escriure. M’agrada moltíssim cuinar per als amics, planificar menús i plats…, tancar-me hores i hores a la cuina. Acostumo a cuinar sovint per als companys de la biblioteca. Muntar un restaurant potser no, però ser la cuinera d’algú sí que m’entusiasmaria. També gaudeixo molt escrivint relats i articles sobre biblioteconomia i literatura infantil.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat en el teu lloc de treball

Una???  Això és molt difícil!!! A les biblioteques en passen de molt grosses. Com que m’obligueu a triar-ne, us explicaré que fa uns anys mentre endreçava la sala infantil vaig trobar una petita llibreta plena d’esbossos i dibuixos de la il·lustradora Rebeca Luciani. Vaig haver de treure forces de no sé on per no quedar-me-la, era un autèntic tresor.

La resta d’anècdotes les podeu xafardejar aquí: http://piesraros.blogspot.com.es/search/label/usuarios

A quina biblioteca t’agradaria treballar i per què? No s’hi val la teva!

Tinc sort d’haver treballat a moltes biblioteques i a la majoria les vaig triar jo mateixa. Des de les pràctiques a la facultat que vaig fer-les a Cerdanyola amb la meva admiradíssima Glòria Gorchs. Si hagués de marxar del Carmel, m’agradaria treballar a la biblioteca de la Barceloneta o a la biblioteca Francesca Bonnemaison pel seu fons especialitzat en cuina i gastronomia.

Com som fora de la biblioteca? Ens dius un hobby?

El meu problema és que no paro de fer coses. M’agradaria adoptar el hobby de no fer res, però de moment el que més m’agrada és ballar i patinar sobre gel. M’ajuda a desconnectar.

Moltes gràcies, Iris!